La Noguera setmanal 20/12/1997

Jesús Agelet, el "joglar" rep un emotiu homenatge de Balaguer.

L'actor va rebre una placa de mans de l'alcalde, Miquel Aguilà, durant la seua estada a la ciutat, representant La increïble història del Dr. Floit & Mr. Pla.

Tot just s'havia acabat la primera de les dues representacions que Els Joglars van realitzar el passat cap de setmana al Teatre Municipal de Balaguer, amb l'obra La increïble història del Dr. Floit & Mr. Pla, i quan els actors i actrius estaven rebent els aplaudiments del públic, la sorpresa va sorgir a l'escenari, amb l'aparició de dos personatges no esperats: per un costat el director dels Joglars, Albert Boadella, i per l'altre l'alcalde de Balaguer, Miquel Aguilà, amb la finalitat de felicitar i retre homenatge a un dels actors més veterans de la companyia, el balaguerí Jesús Agelet, que amb cara de no entendre res, va rebre una placa commemorativa de mans de l'alcalde de la ciutat, en nom d'aquesta.

Però això no era tot, i després dels discursos de rigor de l'alcalde, Miquel Aguilà, i de l'Albert Boadella, va aparèixe sobre l'escenari l'actor Ramon Fontserè, caracteritzat d'Ubú President, l'anterior i polèmic muntatge d'Els Joglars, per tal d'imposar la Creu de Sant Jordi al seu company d'escenari, cada cop més sorprès pel que estava succeint. Tot va acabar amb rialles per part del públic que van disfrutar tant o més amb l'homenatge que amb l'obra, amb les bromes de Fontserè i el propi Boadella.

Jesús Agelet i Profitós és el fill petit del Pitxolí de Balaguer. Va començar al teatre als 8 o 9 anys al GER, Grup Escènic i Recreatiu de l'Acció Catòlica, de Balaguer fent Els Pastorets, "amb els anys he vist que Els Pastorets són la millor escola de teatre". Li sap greu que s'hagi perdut la tradició del teatre d'afeccionat a Catalunya, "no hi havia poble petit sense el seu teatre, on feien La Passió, Els Pastorets i després comèdies, drames rurals catalans". Als 18 anys va marxar cap a Barcelona, va fer el primer curs de teatre, però en horari de nit, la qual cosa li va permetre guanyar-se la vida de dia treballant en un magatzem de l'editorial Planeta, però abans ja havia fet de gasoliner d'un hotel de la Cerdanya un estiu i de recepcionista a l'administració de loteria d'unes tietes seves.

ELS JOGLARS OFERIM EL TEATRE MÉS CLÀSSIC QUE ES POT FER

"A l'Orfeó escollíem el director en funció dels textos, tot el que guanyàvem a les representacions els caps de setmana ho invertíem en professors de teatre", rememora satisfet. Des del març del 79 està amb l'Albert Boadella fent de joglar. És un dels més veterans de la companyia, tot i que aquesta funciona des de 1962. Des de llavors no hi ha deixat de treballar. Com a detall, al seu naixement a Balaguer ha fet que la plaça Mercadal o el nom de la ciutat hagin aparegut a diversos muntatges.

- Què et donava el teatre que t'hi vulguessis dedicar?
M'agradava molt i em molestava que alguns companys al GER s'ho prenien com anar al bar i fer una cervesa o com fer una partida de cartes. M'ho prenia més seriosament, tenia la preocupació de cuidar els detalls, el vestuari. Llavors vaig pensar que aquest ofici és un txollo, ara encara ho continuo pensant, el dia que treballo ho faig unes 3 o 4 hores, sense comptar els mesos de preparació de l'espectacle que allò sí que és intens. M'emprenya que una estadística diu que som només un 6 per cent de la població mundial els que treballem en alguna cosa que ens agrada.

- Quan te'n vas cap a Barcelona, la panoràmica teatral és molt diferent?
- Home, sí, però ja feia algunes escapades, així vaig veure Els Joglars. La primera vegada va ser a Mary d'Ous, l'any... 68, i no em va agradar, perquè era una cosa molt rara, no entenia res. Després vaig veure altres coses dels Joglars que em van agradar molt més com Cruel Ubris o El Joc, però ni pensaments que jo un dia treballaria allà. M'havia fixat una data, i deia que fins el 80 si això del teatre no... potser buscaria altres coses.

- Quin és el teu millor record i el pitjor del treball que has fet?
- (Dubta) Potser, en els dos casos, un Teledeum, amb tot el que va provocar amb les amenaces de bomba, intents d'atemptat com apunyalar un company, dos còctels molotov quan estàvem desmuntant l'escenari o metrallar el teatre de València. A Palència ens vam trobar tot el teatre envoltat pels municipals dient que allò no era zona de càrrega i descàrrega i que no podíem buidar els camions. Truquem a la Junta de Castilla y León i van venir tres furgonetes de la Policia Nacional a favor nostre i ja veus un sargent de la Policia dient que no podien intervenir si no hi havia alteració de l'ordre públic, vam proposar de descarregar, que els municipals ens peguessin i que ells ens defensessin. "No! No me hagan esto", deia el sergent.

- Notes que aquest esperit d'intransigència perdura?
- Crec que es va perdent, com també es perd la capacitat d'escandalitzar de la gent. En dono la culpa que cada vegada som més europeus, més bullits, més del nord. Si a la tele veus coses horripilants això et va creant capes de durícies i la gent s'apaivaga.