Rupit, 1953

Forma part d'Els Joglars des de 1983 quan s'incorpora durant la producció de Teledum, tenint cura de la cuina, la intendència i el manteniment del Llorà on s'instal·len Els Joglars en època de creació.

Des d'aleshores el seu treball ha estat present en la creació de tots els espectacles posteriors i sempre més enllà de la Cúpula i el Llorà.

Segons el periodista Arcadi Espada: "Un dels grans plaers de la meva vida ha esta el poder participar en aquestes sessions, sentint-me membre de la companyia, episòdic, però amb tots els drets, entre ells el de gaudir de la cuina de Montserrat Balmes." (Pròleg La guerra dels 40 anys)

Ramon Fontserè escriu:
Són les 9'30h. del matí, d'un dia, d'una setmana qualsevol; sona el telèfon a l'habitació d'un hotel, situat a qualsevol punt de la península. Després d'assegurar-se que el soroll del telèfon és real, l'actor de la companyia aconsegueix despenjar-lo, quedant parat ell mateix del que és capaç de fer, ja que el seu estat és francament catatònic, lamentable. Quan gairebé l'auricular no ha aterrat a la seva orella, sent: BON DIA, FELICITATS I PER MOLTS ANYS!!!!!.
L'actor no sap si arrencar el telèfon amb fúria de conjunt heavy, o fer-se l'harakiri amb la llauna de cervesa del minibar. El que sí sap, malgrat estar enterrat en vida, és que a l'altre banda del telèfon hi ha una senyora, que va entrar als Joglars quan corria l'any del senyor de 1983; que gràcies a les seves "tàctiques", la vida a la casa del Llorà es fa tan agradable com la casa d'un mateix. Gairebé de tracte personalitzat, cosa que per molt que diguin, no aconseguiran mai ni cap caixa, ni banc; i hauria de passar un cataclisme molt gros, o que fos la festa major de Rupit, perquè s'oblidés de felicitar a algú de la companyia, en el dia del seu aniversari o sant. L'actor penja el telèfon pensant que el pitjor ja ha passat, fins l'any que ve, a la mateixa hora.