PREGÓ DE LA FESTA MAJOR DE GIRONA

Ciutadans de Girona,
Il·lustríssim senyor Alcalde, representants dels partits de l'oposició municipal.
Des d'aquest balcó s'ha vingut lloant puntualment cada any racons carrers i places de la vostra ciutat. S'ha lloat el vostre llegendari Sant Patró, els rius, el campanar de Sant Feliu i fins i tot la tensa corba de satisfacció de la panxa del vostre senyor Alcalde.
Els pregons serveixen per això. Solen ser uns espais de publicitat gratuïta, conxorxes per a l'autobombo mutu sobre les virtuts cíviques, religioses, patriòtiques i festives dels habitants de la ciutat preconitzada i, si s'escau, sobre alguna virtut del pregoner.
No he conegut per ara cap agosarat que s'hagi arriscat a preludiar un pregó proclamant que es troba a la ciutat més lletja del continent, poblada per malparits, sorollosa, inhòspita, caòtica, trista, bruta i dissortada. I consti que hi ha massa ciutats que mereixerien aquests qualificatius. Però no es troben suïcides per cantar-les, tothom fa l'hipòcrita a l'hora del pregó.
Jo que no tinc pels a la llengua, he estat molt de sort, perquè en lloc d'aquestes ciutats, m'han convidat a Girona i així de moment he salvat la pell.
Per això seria de molt mala educació que després d'acceptar aquest honor ara posés la mínima objecció a aquesta ciutat immortal. Tot el contrari, no he sabut trobar millor, ni més alt, ni més sincer elogi que dir-vos com m'agradaria de morir a Girona, tal com va fer el meu besavi, quan va morir als 82 anys al peu del canó, en una casa de senyoretes del barri de Sant Feliu.
Comprendreu doncs com després d'aquesta gesta quasi militar em sento lligat a Girona, talment com si fos besnét del mateix Don Mariano Álvarez de Castro. Però hi ha més, només cal fer una mica de memòria per a constatar que la gesta del meu besavi al barri de Sant Feliu en rememora una de molt més antiga i de gran significació en la història espiritual de la vostra ciutat. El vostre Sant Patró Narcís, escapant-se de la persecució contra els cristians va aturar-se a Augsburg i va anar a parar a casa d'una gran dama anomenada Afra, de la qual uns diuen que era dona pública i altres, que tota la seva casa era un bordell (hi deu haver alguna diferència entre les dues coses que jo no he pogut esbrinar). Quan va fer-se fosc les llumeneres no estaven preparades i la dama Afra va renyar les serventes, però al dispeser Narcís li digué que no ho fes, va beneir les llumeneres i sense posar-hi ni una gota d'oli van encendre's soles fent una immensa claror. Davant d'aquest prodigi Afra va voler seguir la religió del seu hoste i com que coneixia tanta gent la va convertir tota, tanta que les autoritats la van agafar per cristiana i la van cremar al mig de la plaça.
El dia del seu martiri va arribar Sant Narcís i passat el suplici va recollir el cos de la seva conversa, se'n va quedar un osset i va portar-lo a Girona on és venerat com la millor relíquia, i com que ha obrat molts miracles se li té gran devoció.
Aquesta història germans, és plena de doctrina. Doctrina d'amor i de tolerància, que ens obre l'esperança. Perquè si la frescales Afra s'encarrilà fins a assolir la palma del martiri, alguns esgarriats com poden ser els còmics o altra gent de malviure, fins i tot alguns de vosaltres, mereixeran també un dia la mateixa glòria. Ara bé, de moment que ningú s'atorgui el dret de portar-nos al martiri. Demanem doncs, que aquest exemple toqui els nostres cors, encomanat-los, jo al meu besavi i vosaltres a Sant Narcís.
Dit això i seguint la tradició pregonera, cal passar a la segona part on s'acostuma a incitar als ciutadans perquè disfrutin de la festa. Un afany certament inútil, perquè encara que pregonés el contrari, ja us veig des d'ara disposats a dilapidar fortunes, a menjar i beure fins a reventar, a passar-vos les nits dins les màquines centrifugadores de la Devesa i escurar els caixers automàtics dels nostres implacables perseguidors: els bancs!
Permeteu-me doncs que no col·labori en cap apologia d'aquest terrorisme festiu i em converteixi per uns instants en una mosca vironera, d'aquelles que "per Sant Narcís valen per sis", per dir-vos que això s'acaba, que per fi la crisis benefactora i ecològica tornarà a donar el valor exacte a un rosegó de pa. Que les festes tornaran a ser festes autèntiques, quan s'esperin amb delit les fires per poguer menjar un tortell de postres, i els més privilegiats, el tortell i estrenar bufanda.
La crisi benefactora farà que els nostres nens europeus deixin de ser els més mimats del planeta i tornin a fer rebequeries perquè se'ls compri una poma d'aquelles vermelles i ensucrades. Però que ningú s'esveri endevades, perquè la crisi arribarà a ser tan democràtica com la grip, i en aquesta Olimpíada de la gana, les medalles seran per als que estan entrenats en la misèria.
Aquells que s'han acostumat a portar el Mercedes al cul, esbufegaran abans de la sortida.
Que no volíem fer dieta? Doncs ja la tindrem de natural. No es gasta la gent fortunes per aprimar-se?, a partir d'ara no costarà ni un ral, l'estat se'n farà càrrec. Cada any per Sant Narcís farem més bona cara: ni papades, ni sacsons, ni cel·lulitis, ni depressions.
Resumint: encara que fem més badalls que rots recuperarem el sentit de l'humor; un acte higiènic molt malmès darrerament.

Tornarem a explicar acudits sobre el Rei i els governants.
Tornarem a escalfar-nos amb els brasers.
Tornarem a passar el barret al teatre.
Tornarem a ballar al so d'un acordió.
Tornarem a veure els nens amb patinets i cavalls de cartró.
Tornarem a fer l'amor pensant que és la millor i més barata de les festes. Tornarem a mirar amb delit golafre el gat ben peixat del veí.
Tornarem a posar de moda les senyores grasses, la xocolata desfeta i el vi dolç.
Tornarem a cantar i explicar rondalles a la vora del foc.
En una paraula tornarem a ser ecològics.

I ara permeteu-me que acabi com mana la tradició, amb uns goigs del Sant Patró que m'he permès escriure per a tan solemne diada.

En mig de tant desencís,
Poca llum i tantes mosques,
No ens deixeu mai a les fosques,
Oh, gloriós Sant Narcís.

Advocat de les clarors,
Feu que ens regalin la llum
Sigui quin sigui el consum
Oh, Sant Narcís gloriós.

Que parin els comptadors,
Durant la vostra diada.
I si es pot, tota l'anyada,
Oh, Sant Narcís gloriós.

Que no us vingui cap xoriç
Parlant de Déu i sa Mare.
N'hi ha que tenen molta cara,
Oh, gloriós Sant Narcís.

Cop de bàcul ben precís
Als qui es creuen els millors!
No hi ha aquí més sant que Vos,
Oh, gloriós Sant Narcís.

Feu que no ens falti el precís
Per tal que no fem disbauxa.
Que crisi no vol dir xauxa
Oh, gloriós Sant Narcís.

Res no es faci massa gros,
Ni es llogui massa cadies.
Beneïu aquestes fires,
Oh, Sant Narcís gloriós.

De Girona al paradís
Siau el nostre guiatge.
Tinguem tots un bon viatge,
Oh, gloriós Sant Narcís.

Visca la crisi. Bones festes i visca Girona!

Albert Boadella (26/10/1993)