|
|
-
1977.
Organització
de diverses representacions pels carrers del poble El Pla de Santa
Maria (Tarragona) on es feia un referèndum per canviar el nom dels
carrers (Plaza Francisco Franco o calle Carrero Blanco). La festa
va acabar amb el poble dividit com a la guerra civil i el referèndum
suspès. El Pla de Santa Maria va ser un dels últims pobles on van
canviar els noms dels carrers.
La
intenció dels organitzadors era que representéssim
en cada carrer una breu glossa del seu antic nom tradicional, però
en lloc d'això nosaltres vam optar per una paròdia
ferotge del nom actual. Naturalment els noms eren com per tot arreu:
Francisco Franco, Carrero Blanco, José Antonio, General Aranda,
etc.
L'escenari estava instal·lat en el remolc d'un tractor, que
s'anava desplaçant pels diferents llocs, mentre la gent del
poble seguia la comitiva. (...) No comprenc encara com es va poder
acabar la festa sense la interrupció de la Guàrdia
Civil, perquè el súmmum de l'aquelarre catàrtic
es va realitzar davant de dues mil persones a la plaça del
Generalísimo, on un general Aranda completament efeminat
dialogava amb "su Excremencia", que des de la tomba donava
indicacions demencials i es queixava de la ingratitud d'aquells
"aldeanos", disposats a esborrar-lo del mapa. Al final
uns tipus ballaven alegrement amb el taüt del dictador, al
ritme de "Mi jaca galopa y corta el viento...", mentre
ell amaneçava de tornar.
Naturalment els noms no es van poder canviar, perquè la nostra
intervenció va encendre de nou en el poble els odis de la
Guerra Civil.
(Memòries d'un Bufó. Albert Boadella)
-
A
monsenyor Antonio Mª Rouco, arquebisbe de Santiago de Compostela
l'any 1987, no li va agradar l'obra Teledeum (1983). Així
doncs, li vam lliurar un taló per 10.000 pessetes perquè
es comprés un botafumeiro nou. No ho entenem: no el va cobrar.
-
Joan
Ollé director de teatre, va escriure en un diari comarcal que
no ens arriscàvem, que ens havíem tornat comercials.
Un dia, ens vam presentar en una de les classes que donava a l’Institut
del Teatre, vestits, molt formals, amb la bata dels salessians i ens
vam seure entre els alumnes. El profesor Ollé encara no havia
arribat:
-Hem vingut a apendre- vam dir amb aquella veueta.
Quan va entrar i ens va veure, va tancar de cop la porta. Però
al cap d’un moment va tornar a entrar. L’havia de ballar
i va ballar-la. Així és que ens vam portar com uns autèntics
cabrons, perquè el desautoritzàvem davant dels seus
alumnes, que es rebentaven de riure. Després li hem sentit
dir que aquell va ser el pitjor moment de la seva vida. N’hi
ha que tenen sort.
-
Després, hem enviat una nevera a un crític, el senyor
Benach, perquè va dir que Bye, bye Beethoven era un
espectacle molt fred. Era una nevera enorme, enorme. Tant, que la
portera ens va obrir la porta de la casa i la vam deixar al rebedor.
Quan Benach va descobrir l’origen de la broma va voler que els
del Museu del Teatre passessin a buscar la nevera. Això va
estar bé.
La Vanguardia, 03/10/1987
Bye, Bye Beethoven en la nevera
Los últimos 45 minutos del espectáculo son,
me parece, los más logrados, los más hermosos
y también, los mejor estructurados de una obra fría
en exceso y que discurre ante el espectador sin divertir (como
M-7 Catalònia), sin inquietar (como Olympic Man Movement)
y sin el hálito fascinante de Mary d'Ous. Boadella metió
a su Beethoven contaminante en una nevera.
|
|
SEXGOLD
PARAISO DE TENTACIONES SEXGOLD
SEÑORIAL Y DISCRETO
C/ Tuset, 1
209 42 13
Sr. Oriol Domingo:
Después de intentar localizarlo infructuosamente a través
de la dirección y teléfono que usted anotó
en la ficha de cliente de nuestro establecimiento y que una vez
comprobado corresponden a un tal Sr. Jordi Bonet, hemos podido
averiguar a través de una agencia de información
que usted trabaja en este periódico.
Antes de llevar el asunto a mayores hemos realizado una última
tentativa con el fin de que usted arregle el débito que
tiene pendiente con nuestro establecimiento. El viejo truco de
utilizar los servicios de nuestras señoritas y después
manifestar que ha olvidado la tarjeta lo ha practicado reiteradamente
abusando de nuestra confianza y buena disposición con los
clientes.
Usted debe ser el primer interesado en pagar con prontitud, ya
que el tratamiento practicado por usted con las señoritas
Raquel y Bea, podría ser también objeto de denuncia,
porque una cosa es una "lluvia dorada" y otra muy distinta
obligarlas a mantener la cabeza en el excusado mientras usted
defeca. Ni que decirle que poseemos pruebas documentadas de todo
ello ya que somos una empresa de gran profesionalidad y no podemos
tolerar comportamientos vejatorios, con el agravante por su parte
de no pagar los servicios utilizados.
Una vez más le conminamos a que liquide usted su deuda
pendiente, ya que de no ser así tenga por seguro que vamos
a tomar las medidas oportunas (judiciales por supuesto).
Atentamente,
Madame
Mamalú
| VISA |
EUROCARD |
AMERICAN
EXPRESS |
MASTERCARD |
|
Vic,
4 de febrero de 1992
Sr. D. Luís Mª Ansón
Director de ABC
Madrid
Distinguido Sr.:
Profundamente emocionados por la crítica aparecida en el
periódico que usted dirige, sobre nuestro espectáculo
"Yo tengo un tío en América", hemos decidido
reproducirla y entregarla junto con el programa de mano, a todos
los espectadores que acudan al teatro ya que al ser tratados en
el escrito de enfermos mentales podrán verificar la objetividad
de su periódico y ponerse rápidamente en tratamiento
sanitario.
Esta pieza literartia de gran valor es sin duda una de las mejores
de entre las que su periódico viene obsequiándonos
desde hace años y que se han convertido para nosotros en
una auténtica antología literaria llegando casi
a la altura de las que nos dedicó el añorado diario
"El Alcázar", (q.e.p.d.)
Deseamos muchos siglos de vida al insigne escritor Lorenzo López
Sancho para mayor gloria de las letras hispanas.
Atentamente,
Albert Boadella
Director de Els Joglars |
ABC, 03/02/1992
Boadella presenta en el Albéniz su más
aburrida parida
(...)Si con tan soeces recursos busca impresionar y lo consigue,
nuestra compasión por el agotamiento del siempre escaso
ingenio del mistificador y hueco cazador de escándalos
que siempre ha sido Boadella se traspasará a los infelices,
pocos, que dicen "¡bravo!" a tan pobres inepcias.
En fin, que "Yo tengo un tío en América"
es el peor bodrio de la colección de bodrios de Boadella.
El aburrimiento que produce sólo es comparable con la
fatiga de soportarlo. Incocebible si no se hace por obligación,
caso del crítico, o por enfermedad mental, caso de los
espectadores de la última defecación buscadora
de escándalo del astuto catalán. Es de temer que
aburra a los más y solo escandalice a los ingenuos. ¿Quedan
todavía?
Lorenzo López Sancho
|
-
La
carretera que du a Pruit ara està força bé. Molt
bé, fins i tot, pel que és el país. Però
no sempre ha estat així. Hi va haver un temps que tenia més
sots que carretera. Ens vam sumar a les protestes de l'ajuntament
i dels veïns, vam reclamar atenció, aquestes coses habituals.
Fins que un dia ens en vam cansar. De fet, va ser una nit. Vam construir
en cartró pedra uns nínxols de tamany natural i hi vam
escriure els noms dels membres del govern de Catalunya. Vam trucar
a les televisions. Van venir totes. Fins i tot TV3. Al nínxol
del secretari general de la presidència d'aleshores hi vam
afegir el nom de la seva amant. Quan la notícia, i aquest nínxol
en especial, es va passar per la tele, no hi ha dubte que va fer un
cert efecte.
1985. Primeres
protestes
pel mal estat de la carretera Vic-Olot, carretera per on passen Els
Joglars per anar a La Cúpula i El Llorà.
1989.
Segona acció de protesta pel mal estat de la carretera C-153 de Vic
a Olot. S'instal·len 16 nínxols amb les inscripcions dels noms de membres
del Govern de la Generalitat i personalitats del món de la política
relacionades amb CiU.
1990. Els
Joglars fan una tercera protesta, junt amb els veïns de la zona, per
l'arranjament de la carretera C-153 de Vic a Olot. Una campanya de pintades
com: "Via Romana", "Camí de carro", "Perill forats", "Millor a peu".
Finalment la carretera va ser arreglada en quatre fases i 53 milions
de pessetes pel Departament de Carreteres de la Generalitat. Més de
seixanta persones assisteixen al sopar que Els Joglars organitzen per
celebrar l'asfaltat de la carretera. Tots els convidats són nomenats
cavallers de la C-153 i reben una medalla que representa un forat.
-
Com
a protesta per la no programació de l'obra Bye, bye Beethoven
a Figueres al·legant "poca qualitat", Els Joglars protesten i organitzen
un cercavila pel centre de Figueres disfressats de mossos d'esquadra
i amb capgrossos de Jordi Pujol. I regalen al Regidor de Cultura de
Convergència i Unió, Jordi Cuadras, una bala de palla
com a mona de pasqua.
El
Punt, 30/03/1988
El regidor de Cultura figuerenc creu "inconvenient"
contractar Els Joglars
(...) A dos quarts menys cinc d'una del migdia del diumenge un
"Mosso d'Esquadra" baixava d'una camioneta grossa a la part
alta de la Rambla i n'obria la porta de darrere. Començaren
a baixar "el timbaler del Bruc", un cap gros representant
Jordi Pujol, i diferents "religiosos i religioses" entre
els quals es trobava, amb sotana i boina, Albert Boadella.
"No vestim així ni perquè és Pasqua, ni
per recordar el Teledeum. Aquest és el futur uniforme de Convergència",
afirmava el director d'Els Joglars, ja que, segons ell, "aquest
partit cada dia defensa més "los valores eternos"
i "la fe inquebrantable".
(...) Des del camió, el cap gros representant Pujol, amb dos
més amb la mateixa imatge vestits de col·legial que
duien sengles pancartes amb "Vota Conveniència"
i "Vota Jordi Cuadras", anaven saludant.
Durant tota la seva acció Els Joglars repartiren als vianants,
automobilistes i als clients dels diferents bars que trobaren octavetes
amb una "informació cedida gentilment pels Joglars
del seu arxiu particular". L'octaveta deia:
"Cuadras. Lugares para estancia de caballos y bestias de carga
(diccionario de la Real Academia de la Lengua Española)"
i també "Cuadras (Jordi). Regidor de Cultura de l'Ajuntament
de Figueres. (Enciclopèdia Catalana)". "La falta
de qualitat d'Els Joglars que ha fet servir Jordi Cuadras no ho havíem
sentit ni en les millors èpoques del franquisme"
digué Albert Boadella mentre explicava el motiu de l'octaveta
i la seva acció, afegint que "hem cregut que era
un cas d'intolerància absolutament impròpia del govern
que avui governa Catalunya" considerant que era "una patada
a la cultura i als figuerencs que volien veure l'espectacle, que suposu
que són uns quants".
(...) es dirigiren al domicilo del regidor Jordi Cuadras. Després
de trucar a la porta i no rebre resposta, hi deixaren una "mona"
al davant que era una bala de palla.
(...) Jordi Cuadras va decidir no incloure l'espectacle Bye, bye Beethoven
en la programació de primavera del teatre municipal El Jardí,
considerant la incoveniència de contractar aquesta obra perquè
"no té prou qualitat". La decisió també
ha provocat un escrit de protesta del grup municipal socialista a
l'alcalde Marià Lorca.
Albert
Boadella, vestit de capellà, rep la salutació d'un
personatge caricaturitzat de Jordi Pujol, davant del Museu Dalí |
-
Els
Joglars registren el nom de TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA i conviden
a formar-ne part a totes les companyies de teatre de Catalunya. Recolzen
l'acció ràpidament Comediants, La Cubana, La Fura dels Baus, Dagoll-Dagom,
Tricicle i d'altres. Aquesta iniciativa s'avança al projecte de la
construcció del Teatre Nacional de Catalunya, que ha de dirigir Josep
Mª Flotats, promogut per la Generalitat. I intenta evitar que siguin
els polítics els que marquin la línia artística que ha de seguir Catalunya.
Carta enviada als diaris:
TENIM
MÉS SOLVÈNCIA QUE L'ACTUAL GENERALITAT
En
els últims temps comença a resultar indignant la frivolitat
practicada per la classe política en matèria cultural.
A més de suportar un repartiment arbitrari dels recursos públics
en aquestes qüestions assistim passivament a la creació
d'operacions de prestigi, per les quals cal inventar-se qualsevol
banalitat a fi de sortir en els mitjans de comunicació, únic
motiu per al qual els polítics compten avui amb la cultura.
Tot això es fa sempre al marge de les necessitats reals, que
la major part de les vegades òbviament no resulten tan espectaculars.
Avui, l'únic contacte entre els administradors culturals i
els professionals del teatre només es realitza quan ens fan
passar pel tràngol, sovint denigrant, d'anar a pidolar diners,
com si pertanyessin al partit del Govern; aquests buròcrates
mai han entès que estan justament al nostre servei.
L'anomenat Teatre Nacional de Catalunya forma part d'aquest tipus
d'iniciativa, remullada de pressupostos astronòmics i encaminada
per una part a donar glòria als seus creadors, i per l'altre
a sintetitzar, aglutinar i oficialitzar el teatre català o
més ben dit, un concepte de teatre.
Els Joglars, com a nucli creatiu de signe clarament independent, no
estem disposats a acceptar dòcilment les genials idees dels
nostres polítics en matèria artística. No desitgem
que el futur del teatre en aquest país sigui dirigit per uns
funcionaris polítics que des d'un despatx interpreten les megalomanies
dels seus caps dedicant-se a la invenció d'iniciatives generosament
dotades, que entren en competència deslleial amb la iniciativa
privada, única forma de creació lliure.
(...) Davant, doncs, d'una nova d'amenaça de monopolitzar el
teatre català, hem cregut convenient registrar i ocupar el
nom de Teatre Nacional de Catalunya que d'ara endavant acompanyarà
el nom "Els Joglars". La nostra proposta és una proposta
oberta i per això la fem extensible a totes aquelles formacions
teatrals que facin una creació genuïnament catalana. És
discutible, sens dubte, la necessitat o no d'un Teatre Nacional, però
davant d'una possible usurpació exclusivista per part del Govern,
ens hem decidit a fer notar la nostra opinió d'una manera pràctica.
La nostra proposta presenta grans avantatges respecte a la iniciativa
oficial: En primer lloc és molt més rendible, ja que
no cal posar-hi ni un duro més. És més segura
perquè pot representar la mesura exacta del que és el
teatre català actual. Té una dimensió més
àmplia ja que molts dels grups que poden formar-la viatgen
per països estrangers, convertint-se així en una autèntica
ambaixada cultural. És una proposta de provada solvència,
almenys en el nostre cas porta 28 anys, uns quants més que
l'actual Generalitat.
Si els polítics volen construir, doncs, un local faraònic
per col·locar-hi la seva opció artística, que
sàpiguen que no serà el Teatre Nacional de Catalunya,
serà només un edifici; el Teatre Nacional serem tots
aquells que fem teatre català.
Els
Joglars
Punt
(Girona) 8/11/1989
ELS
JOGLARS I SET GRUPS MÉS ADOPTEN EL NOM DE TEATRE NACIONAL DE
CATALUNYA
Albert Boadella diu que la iniciativa és un "petit cop
d'Estat" contra la política teatral de la Generalitat.
Considera que el teatre nacional català el componen tots els
grups que fan teatre original d'aquest país. Ni Xavier Bru
de Sala ni Josep M. Flotats es van voler manifestar sobre la proposta
presentada a Girona.
-
Els Joglars renuncien a participar en els Premis Max de teatre 2000,
i posteriors edicions, per considerar inadequada l'elecció
dels guardonats.
A continuació es trancriu la carta que Albert Boadella va
escriure a Eduardo Bautista president de la SGAE.
Apreciado Eduardo,
Finalizado
el plazo para la selección de finalistas a los Premios MAX
de éste año, desearíamos - obviamente en el
supuesto de haber sido seleccionados- que se nos excluyera de cualquier
categoría para optar a algún Premio MAX.
Reconocemos
y valoramos positivamente las intenciones promociónales y
de difusión de las Artes Escénicas en España
que llevaron a la creación de éstos premios, pero
no compartimos el sistema elegido para llevar a cabo la elección
de los finalistas y premiados. Sin entrar en las manipulaciones
del voto por parte de las asociaciones, el principio de competición
con finalistas supuestamente elegidos por votación gremial
nos parece un procedimiento deportivo muy propio de los americanos
pero poco adecuado para la valoración de algo tan artesanal
como el teatro, pues no se trata de una película a la que
todos los votantes han visto sino de obras que por muchas razones
son de difusión limitada. Pero es que además tampoco
nos complace participar en ningún concurso en relación
con nuestro trabajo, si alguien desea premiarnos que se comprometa
directamente sin obligarnos a entrar en competencia con nadie. Después
de dos años de experiencia con los Max y llevando precisamente
ahora un montaje muy exitoso creemos tener suficiente fuerza moral
para autoexcluirnos de la competición.
Recibe nuestro
más cordial saludo,
ALBERT
BOADELLA
El Periódico 15/03/2000
La renuncia de Els Joglars, uno de los favoritos por Daaalí,
a los premios Max, puede suponer el primer toque serio de atención
a unos premios controvertidos, cuyos 12.000 votantes (socios de
la SGAE y componentes de asociaciones gremiales) no pueden ver todas
las obras estrenadas en Barcelona, Madrid y otras ciudades.
Vic,
22 de desembre de 2003
Senyor Ex President,
Donades
les noves circumstàncies de disponibilitat professional i també
conscients de les dificultats econòmiques que això pot
suposar per a vostè i la seva nombrosa família que ha
dedicat una vida de sacrifici per Catalunya, ens plau oferir-li un lloc
de treball a la nostra companyia.
Es
tractaria de començar amb el paper de “cover” de
l’ actor Ramon Fontserè en el personatge de Pare Ubú,
personatge al que sens dubte, vostè li sabria donar el realisme
necessari en cas d’ indisposició de l'insigne actor.
Malauradament
no podem oferir-li uns honoraris a la seva alçada, doncs com
molt bé deu recordar, tenim serioses dificultats de desenvolupament
al país degut a les actituds de censura institucional, molt especialment
per part del Teatre Nacional i TV3. No obstant, en aquest sentit, esperem
que el nou govern es comporti per fi democràticament amb nosaltres,
i no ens discrimini aquesta vegada per la seva incorporació a
la plantilla d'Els Joglars.
Esperant
que l’oferiment sigui del seu grat, rebi una cordial salutació,
Els Joglars
-
6
de setembre de 2004
ELS JOGLARS - COMUNICAT DE PREMSA
Els Joglars hem adreçat a l’Ajuntament de Calafell, el
regidor de Cultura del qual – Sr. Miquel Roso – va manifestar
al programa de TV3 “…amb Manel Fuentes” i en declaracions
al “Diari de Tarragona” la intenció del consistori
de Calafell de retirar la declaració de PERSONES NON GRATES
a Javier Gurruchaga, Albert Boadella i Els Joglars, títol concedit
l’any 1988 arrel de la nostra participació en el programa
de TVE “Viaje con nosotros” dirigit i presentat per Javier
Gurruchaga, amb els vots favorables de CiU i Alianza Popular i l’abstenció
del Partit Socialista. L’ any 1988 presidia l’Ajuntament
de Calafell, el Sr. Joan M. Triadó, de CiU, el mateix alcalde
que en l’actualitat.
Els Joglars. Persones Non grates a Calafell des de 1.988
Il·lm.Sr.
Joan M. Triadó
Ajuntament de Calafell
Pl. de Catalunya, 1
43820 CALAFELL (Baix Penedès)
Vic, 6 de setembre de 2004
Al consistori de Calafell.A través d’alguns mitjans de
comunicació ens hem assabentat que porten la intenció
de retirar-nos el títol de “Persones Non Grates”
que ens varen concedir l’any 1988. Aquesta injustificada decisió
sembla que la prenen perquè l’altre dia va aparèixer
el tema a TV3, concretament en l’entrevista de Manel Fuentes
a Javier Gurruchaga.¿Creuen que es poden posar i treure títols
segons els programes de televisió?
Són vostès la vergonya dels usuaris de la denominació
“Persones Non grates”. Fan el mateix que aquests ajuntaments
que desprès de nomenar fill predilecte a Franco, ara, quan
manen uns altres, rectifiquen i li diuen fill de puta. Vostès
sempre amb el guanyadors. ¡Una mica de dignitat senyors! I sobretot,
un respecte per les “Persones Non Grates” nomenades amb
la majoria del consistori convergent i l’aquiescència
de l’oposició socialista. Pensin que nosaltres, al no
poder lluir de Creu de Sant Jordi hem portat amb orgull el seu títol
arreu del món. Naturalment, calia explicar on era Calafell,
però creiem que aquest detall ha contribuït modestament
a l’expansió turística de la vila. Durant aquests
anys hem respectat escrupolosament els límits municipals..
Quan anem de gira, els camions de la companyia passen sempre per la
AP7 enlloc de la AP9 que travessa tan a prop del municipi. Cap membre
d’ Els Joglars, i no sense recança, ha trepitjat la vila.
¿Podran comprendre algun dia el que significa per a un bon
català no poder passejar per Calafell? Nosaltres hem complert.
No ens hem mogut de la nostra ideologia, estem al mateix lloc, i fins
i tot, una mica més convençuts. ¿I ara per un
programa de TV3 vostès canvien de camisa? Facin el favor d’aguantar
el ciri dignament. Nosaltres almenys, amb el seu permís o sense,
seguirem portant de per vida la denominació “Persones
Non Grates” de Calafell.¡Visca la Catalunya Non Grata!
Albert Boadella i Els Joglars
|
