1979



Estrenat el 14 de setembre de 1979 a l' Auditorium de Palma de Mallorca.
Es va representar fins el 30 de març de 1980
 

 

 

El grup Xalana inicia els seus primers passos del braç d'una experiència de divuit anys en la creció d'espectacles, transmesa dels uns als altres mitjançant aquesta petita cèl·lula teatral anomenada "Els Joglars". Si bé tots els seus components són novells en relació a aquest passat, l'estil de tractar el drama i en resum la manera de concebre la professió teatral és una força d'inèrcia que els anys afiancen i transmeten com a síntesi d'una experiència acumulada, ja que la continuïtat ha esdevingut un dels valors més importants dins la nostra frívola professió.

Així com els treballs de la companyia "mare" de Els Joglars seguiran sota la base de creacions sense precedents anteriors, aquest nou grup ho farà inspirant-se en temes o adaptacions del que considerem els pilars fonamentals de la nostra cultura mediterrània. Tractarem així d'omplir un buit o en tot cas d'aportar una mica d'aire fresc per combratre la sensació d'avorriment i pesadesa amb què el maltractat públic espera els nostres clàssics. Si això fa que siguem tractats sovint d'iconoclastes no serà més que un nou estímul per a nosaltres, gent de la faràndula, del mal viure, sense moral, histriònics, empedernits, que ja fa molts segles vàrem vendre la nostra ànima per un somriure o una llàgrima del públic.

Albert Boadella



L'Odissea és sobretot, un cant al mediterrà i als mediterranis. A través de les aventures d'Ulisses, hom hi va reconeixent algun dels eventuals trets del nostre comportament.
En l'adaptació de l'Albert Boadella, hi són inclosos els capítols de la Ilíada, en què Homer ens parla de la destrucció de Troia, i que donen pas a les aventures d'Ulisses.
La nostra versió de l'Odissea no és una transcripció ni exacta ni arqueològica dels textos d'Homer, sinó una versió lliure i desenfadada que tracta d'extremar l'esperit fonamental de l'obra, on els caràcters màgics, èpics i enginyosos, característics tots ells de la cultura mediterrània, s'hi posen de relleu mitjançant un humor, sovint iconoclàstic.
En l'aspecte argumental hem tractat de relacionar l'actitud dels herois grecs amb situacions actuals, ja que el comportament profund dels homes no ha sofert grans variacions. D'aquesta manera procurem no deslligar la faula antiga de la resposta contemporània, perquè ni els herois, no són mai tan herois ni els déus tan divins.

Les aparicions de les divinitats, malgrat que les veiem amb una òptica casolana i humanitzada, no pretenem sinó remarcar que adés i ara, els homes, obligats a lluitar contra els mateixos homes i contra els fenòmens naturals, senten la necessitat d'adreçar-se a uns éssers superiors, d'atribuir-los el bé i el mal que experimenten, convertint-los finalment en divinitats.

Treballar en aquesta història-llegenda que és l'Odissea, ha sigut per a tots nosaltres, també, una fantàstica odissea.

Domènec Reixach



 

Actors

Jesús AGELET

Manel BARCELÓ

Anna BRIANSÓ

Jordi CANO

Joan FANECA

Blai LLOPIS

Pep MAULINI

Oscar MOLINA

 

 

 

 

 

Personatges

Palamedes
Parlamentari grec
Cupido
Déu de l'amor
Filoctetes
Parlamentari grec
Posidó
Déu del Mar
Agamèmnon
Parlamentari grec
Operaris de Posidó
Cia. Mare Nostrum S.A.
Aquiles
Parlamentari grec
Hermes
Missatger dels Déus
Menelaos
Parlamentari grec
Sant d'Olot
1.800 anys després de Crist
Figurinista
(Escola guillenista)
Escolanets
Esglèsia de Pruit
Ulisses
Rei d'Ítaca
Circe
Dona d'encanteris màgics
Penèlope
Reina d'Ítaca
Mamma Llúpia
Serventa de Circe
Telèmac
Fill d'Ulisses i Penèlope
Polifem
Gegant cíclop fill de Posidó
Eumeo
Servent de la casa d'Ítaca
Sirenes
Éssers meitat dona, meitat peix
Euroclea
Servent de la casa d'Ítaca
Pope Poperena
Pretendent de Penèlope
Argos
Gos d'Ulisses
Fabregós de Barcino
Pretendent de Penèlope
Zeus
Pare de tots els Déus mitològics
Melindros de Llefiscos
Pretendent de Penèlope
Febus
Déu del Sol
Hèctor
General troià
Atenea
Deesa de la guerra i la saviesa
4.000 soldats grecs
Demeter
Deesa de l'abundància
4.000 soldats troians
Camp de melons
Platea

 
  Equip tècnic
   
Direcció
Domènec REIXACH
Adaptació
Albert BOADELLA
Decoració, vestuari i escenografia
Juanjo GUILLEN
Il·luminació
DINO IBÁÑEZ
Ramon de la TORRE
Assessor musical
Josep M. DURAN
Muntatge
Col·laboracions
Ricard MARTÍNEZ
Benet SARSANEDES
Núria SELLABONA
Lluís CAMINAL
Pep ROMEU
Dolors CAMINAL
Jordi RUIZ
Mò LLUCIÀ
TALLERS PASCUALÍN
 

Actuacions
108
Espectadors
64.659
Poblacions
23
A Catalunya
8
A la resta d'Espanya
15