La
tradició perduda
...Després
de la vostra mort
us valdria més un mal epitafi
que una mala anomenada dels
comediants mentre visqueu...
(Hamlet a Polònius).
L'any
1981 Operació Ubú era rebuda com un fet excepcional dins el panorama
teatral d'aquells temps. Això era motivat especialment pels seus ingredients
de sàtira política directa i al sarcasme implacable sobre les megalomanies
dels nostres dirigents. Quinze anys després, aquesta excepcionalitat
segueix encara vigent, no tan sols per l'ambient político-social, sinó
perquè ha desaparegut dels nostres escenaris tot rastre de paròdia,
sàtira o comèdia basada en el poder real, pròxim i contemporani. És
sorprenent com un acte higiènic tan essencial durant tota la història
del teatre, deserti sobtadament de la nostra escena, dedicada ara a
l'humor blanc, els musicals i la metafísica.
El passat està farcit de conflictes entre comediants i forces vives,
per tant, les contrapartides que comportava abans incomodar a reis,
presidents, bisbes o generals eren força més greus del que ho podrien
ser ara. Caldria, doncs, trobar altres motivacions, segurament més perverses,
per justificar l'extinció d'un gènere dramàtic de provada catarsi entre
el públic.
Els elevats costos de les actuals produccions, tan allunyades de la
tartana, tenen possiblement una part de responsabilitat en aquest fet,
doncs, molestar avui "l'Administració", o simplement a determinats sectors
d'hipotètic públic, és arriscar-se no tan sols al fracàs, sinó a una
catastròfica ruïna. Em refereixo aquí exclusivament al teatre privat,
ja que l'institucional, òbviament, no mereix ni un comentari sobre aquestes
aventures de llibertat. Tot això dóna encara més valor a l'actitud de
Fabià Puigserver quan va córrer el risc d'acollir-me, col.laborar i
promoure en el seu teatre la transgressora "Operació Ubú".
Avui en el muntatge, algunes coses han canviat obligades pel pas del
temps, però sobretot perquè l'Ubú Excels penetra cada dia en la nostra
intimitat quasi com un membre més de la nostra família, un arrauxat
que renya, aconsella, amenaça, moralitza i pontifica a tot un poble
de seny.
Tot això fa encara més imprescindible la tradició alliberadora de l'humor,
la sàtira i el sarcasme per compensar la prepotència. Si "Ubú President"
aconsegueix complir aquesta funció terapèutica, no dubtin que acceptarem
les possibles contrapartides amb una immensa satisfacció, la mateixa
que durant trenta-quatre anys ens ha fet suportar dictadors, presidents,
bisbes i generals. I el que és encara pitjor: els pesats!
Albert
Boadella