L'OBRA

Als joves d'avui els pot semblar pura ficció que tan sols uns anys abans, la vida es desenvolupava amb una certa mesura i era possible menjar unes sardines a la brasa en una platja deserta o simplement tenir temps per perdre i badar. Temps per llegir a Josep Pla, que ha fet d'aquest passat immediat una descripció excepcional i certament inigualable en extensió. Ell és el gran notari d'un món del qual n'hem conegut encara algunes restes convertides ara ja en purs folklorismes per consum turístic.

No obstant, el que m'ha sorgit quan he volgut fer reviure damunt l'escena diverses aproximacions a la figura del gran escriptor, no és únicament una història del passat sinó també la descripció d'algunes constants de la nostra tribu perfectament vigents encara. Una tribu tocada per l'esquizofrènia entre la materialitat descarnada i el sentimentalisme desfermat davant els símbols de la gran causa (una causa tampoc massa ben definida). Aquesta dualitat entre els dubtes d'identitat, de llengua o de relacions amor-odi amb els veïns espanyols, configura alguns trets essencials d'aquest racó mediterrani, on la majoria dels seus habitants practiquen la transformació instantània com el Dr. Jekyll i passen de sublims a grollers, de reprimits a sensuals, d'introvertits a fatxendes, de creatius a mesquins, de col·laboracionistes a patriotes amb nòmina pública (sense comptar el tòpic del seny i la rauxa).

Puc assegurar que tot el que expliquem a l'obra és real i autèntic, i ho és, perquè ha succeït en un o altre moment encara que sigui a persones amb noms diferents. Però també és autèntic perquè el teatre que ens agrada construir és essencialment realista per la seva vinculació directa amb l'entorn immediat, i en aquest sentit la millor manera de comprendre la incoherència del present es fer reviure el passat immediat. El nostre parc temàtic regional permet encara retrobar els últims exemplars d'aquestes personalitats ferotgement individualistes, incoherents, sentimentals i de passions poc pràctiques per conviure en la nova Europa funcional i preservativa. Fatalment el nou segle que acaba de començar ho farà "passar tot avall" com deia Pla i en aquest tot s'inclouran pàtries, paisatges, costums i orgulls diferencials.
Qualsevol mania personal pagarà impostos i ningú s'emocionarà escoltant el "Virolai" o la "Dama d'Aragó" com ho fan els protagonistes de l'obra. Potser és lamentable, però si les noves directrius de Brussel·les desterren per sempre els cataclismes bèl·lics entre europeus, benvingut sigui el segle XXI encara que ho sigui a costa d'una certa clonització general.

Ara bé, jo que sóc un home del segle passat, contaminador, individualista, contradictori i fervent admirador de Pla, no puc fer altra cosa que aquesta "Increïble història del Dr. Floit & Mr. Pla". Què hi farem! També "passaré avall" però mentrestant intento no abaixar el cap.

Albert Boadella

 

Actors

Jesus Agelet	Xavier Boada	Jordi Costa
Ramon Fontserè	Minnie Marx	Montse Puig
Dolors Tuneu	Jordi Rico	Pep Vila

Equip tècnic