ESPECTACLE-REPORTATGE SOBRE UN RESIDU DE VIDA POST-NUCLEAR

"Laetius" en llatí vol dir aproximadament més que la vida i més que la mort.

SINOPSI ARGUMENTAL

L'autodestrucció de la humanitat és donada per segur.
La terra és un petit planeta destinat dins l'immens ordre còsmic a produir cicles de vida i autodestruir-la.
La sofisticació dels enginys nuclears que ens envolten, fan pensar amb tota seguretat que travessem els últims moments del nostre cicle, ja que posseïm tot el que cal per provocar-ne el final. Dins l'ordre social els símptomes són semblants també als finals d'altres cicles passats: Diluvis, Sodoma, etc.; podem afirmar, per tant, que ens trobem en una immillorable actitud per accionar el commutador...

Després del cataclisme nuclear una nova forma de vida relativament similar a l'home (almenys exteriorment) reneix. Lentament, malgrat trobar-se en una terra estèril i desèrtica, LAETIUS, que és el nom d'aquesta curiosa criatura, anirà creant una nova manera de viure i de relacionar-se amb els seus iguals. Progressivament evolucionarà al mateix ritme que ho farà el seu entorn terrestre.

LAETIUS serà el protagonista del nou cicle, un ser amb algunes mutacions respecte al seu avantpassat home, però sobretot amb grans avantatges derivats de la seva íntima relació amb la terra i especialment de la magnífica adaptació al medi ambient.

Els actors s'estimen profundament el ser que han creat, senten per ell un autèntic respecte i veneració, que augmenta a mesura que el van coneixent més. Potser ens trobem de nou amb aquesta tendresa experimentada en altres casos per creadors de sers vius (Jeky i Hyde, Pygmalió, Frankenstein).

Paral·lelament doncs, a l'evolució de LAETIUS i en forma de reportatge anirem seguint, a més dels detalls fonamentals d'aquesta evolució, els profunds sentiments que mouen els actors a l'hora de donar vida a aquest nou ésser.

 

 

 

Actors