L'últim
deliri
El
nen Dalí primer volgué ser cuinera, després Napoleó i finalment es decidí
per ser, ni més ni menys, que Salvador Dalí. Des de molt petit va comprendre
que la impunitat infantil, amb els seus deliris i excitants misteris,
formaven l'univers que necessitava retenir sense deixar-se domesticar
pel món adult, construït sobre la neurosi de la realitat convencional.
Les seves intencions van tenir en aquest sentit un èxit total i Dalí
aconseguí morir nen, jugant sàdicament amb la mort durant anys d'agonia,
tan sols per intentar veure el rostre a la intrusa, en una barreja de
curiositat i temor infantil. Les seves obres, la seva llibertat, les
inclinacions eròtiques, l'amor amb Gala o el seu descarnat desvergonyiment,
revelen l'autenticitat d'una existència enormement seriosa i rigorosa,
per estar precisament fonamentada en el joc constant. Aquest singular
procedir va despertar una gran seducció pública, potser perquè la teatralització
de la seva vida provocava en les masses un efecte catàrtic davant l'impudorós
desplegament d'individualitat.
El Dalí que nosaltres hem conegut durant mesos a la sala d'assaig, s'ha
comportat com un home cruelment sincer, enginyós, provocador, imprevisible
i llibertari; en definitiva un ésser ecològicament imprescindible per
a contrarestar l'embafador exhibicionisme de bondat farisaica que ens
envaeix. Dalí no va voler mai mostrar-se bo ni políticament correcte,
detestava el bon gust burgès i l ' arrogància de les elits intel·lectuals,
que contraatacaven amb el menyspreu, relegant la seva enorme lucidesa
entre la bogeria i la comercialitat.
Avui en dia, un pecador semblant hauria de ser mereixedor d'admiració
i confiança, per això, hem sintetitzat la memòria de tan plaents hores
en comú amb tota la passió i parcialitat com a deliri final, títol del
qual és la paraula que més li agradava pronunciar: DAAALÍ.
Albert
Boadella

Premi Saulo Benavente al millor espectacle internacional
representat durant l'any 1999 a Argentina
concedit pel Centro Argentino del Instituto del
Teatro Internacional - UNESCO
Premi
nacional de Teatre 2000 a Ramon Fontserè
per la seva interpretació a Daaalí