L'OBRA

A les portes del segle XXI tot el que expliquem els majors de 50 anys té moltes probabilitats de convertir-se en l'inventari nostàlgic d'un món que s'extingeix harmònicament amb el mil·leni. És obvi que el 2000 s'emportarà per davant el record viu del què ha estat el segle més sanguinari de la història, i possiblement a les noves generacions europees els semblarà una ficció els brutals genocidis practicats en aquest mateix territori.Però també els semblarà igualment increïble que tant sols uns anys abans, la vida es desenvolupava amb una certa mesura i era possible menjar unes sardines a la brasa en una platja deserta o simplement tenir temps per perdre i badar. Temps per llegir Josep Pla, que ha fet d'aquest passat immediat una descripció excepcional i certament inigualable en extensió. Ell és el gran notari d'un món del qual n'hem conegut encara algunes restes convertides avui ja en purs folklorismes per consum turístic.

No obstant, el que m'ha sorgit quan he volgut fer reviure a l'escena diverses aproximacions a la figura del gran escriptor, no és únicament una història del passat sinó també la descripció d'algunes constans de la nostra tribu perfectament vigents encara. Una tribu tocada per l'esquizofrènia entre la materialitat descarnada i el sentimentalisme desfermat davant els símbols de la gran causa (una causa tampoc massa ben definida). Aquesta dualitat entre els dubtes d'identitat, de llengua o de relacions amor-odi amb els veïns espanyols, configura alguns trets essencials d'aquest racó mediterrani, on la majoria dels seus habitants practiquen la transformació instantània com el Dr. Jekyll i passen de sublims a grollers, de reprimits a sensuals, d'introvertits a fatxendes, de creatius a mesquins, de col·laboracionistes a patriotes (sense comptar el tòpic del seny i la rauxa).

És possible que això tingui només una relació indirecta amb l'obra, però puc assegurar que tot el que hi passa és real i autèntic, i ho és perquè ha succeït en un o altre moment encara que sigui a persones diferents. Però també és autèntic perquè el teatre que ens agrada construir és essencialment realista per la seva vinculació directa amb l'entorn immediat. El nostre parc temàtic regional permet encara retrobar aquestes personalitats ferotgement individualistes, incoherents, sentimentals i de passions poc pràctiques per conviure en la nova Europa funcional i preservativa.

Fatalment el nou segle ho farà "passar tot avall" com deia Pla i en aquest tot s'inclouran pàtries, paisatges, costums i orgulls diferencials. Qualsevol mania personal pagarà impostos i ningú s'emocionarà escoltant el "Virolai" o la "Dama d'Aragó" com ho fan els protagonistes de l'obra. Potser és lamentable, però si les noves directrius de Brusel·les desterren per sempre els cataclismes bèl·lics entre europeus, benvingut sigui el segle XXI encara que ho sigui a costa d'una certa clonització.

Ara bé, jo que sóc un home d'aquest segle, contaminador, individualista, contradictori i fervent admirador de Pla, no puc fer altra cosa que aquesta "Increïble història del Dr. Floit & Mr. Pla". Que hi farem! També "passaré avall".

Albert Boadella

Jesús Agelet
Xavier Boada
Jordi Costa
Ramon Fontserè
Minnie Marx
Dolors Tuneu
Xevi Vilà

Suposat treballador de l'empresa
Suposat treballador de l'empresa
Povedano
Ramon Marull
Senyora Ulrike de Marull
Suposada treballadora de l'empresa
Escriptor