17 juny 2008

EL TEATRO DE ROJAS DE TOLEDO PREMIA A ALBERT BOADELLA A LA MILLOR DIRECCIÓ ESCÈNICA PER L'OBRA EN UN LUGAR DE MANHATTAN

En la XVI Edició dels Premis Teatro De Rojas de Toledo, els espectadors del Teatre han votat i atorgat el Premi a la millor Direcció Escènica a Albert Boadella per l'obra representada el maig de 2007 al Teatro De Rojas de Toledo En un lugar de Manhattan.


7 maig 2008

L’AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA RESOL DEFINITIVAMENT A FAVOR D’ALBERT BOADELLA EN EL JUDICI SOBRE L’AUTORIA DE LA TORNA

L’Audiència Provincial de Barcelona, secció 15a, en data 28 de abril de 2008, ha desestimat el recurs d’apel·lació interposat per Ferrán Rañé Blasco, María de las Mercedes de Maeztu Manso de Zúñiga, Arnau Vilardebó Cladellas, Elisa Crehuet Wennberg, Gabriel Renom Belso i Andreu Solsona Planas contra la sentència dictada per el Jutjat Mercantil nº 4 de Barcelona el dia 19 d’octubre de 2006 i ha resol definitivament ratificant Albert Boadella com a únic autor de l’obra teatral La Torna, representada per Els Joglars. Cal assenyalar la importància d’aquesta resolució de l’Audiència ja que estableix jurisprudència en futurs debats sobre l’aportació de l’actor en l’autoria d’una obra teatral.


21 abril 2008

ALBERT BOADELLA EN LA FERIA DEL LIBRO DE VALLADOLID

Albert Boadella Albert Boadella participará el próximo 4 de mayo en la Feria del Libro de Valladolid dónde presentará su libro Adiós Cataluña. Crónica de amor y de guerra con el que ganó el Premio Espasa de Ensayo 2007.


11 abril 2008

II PREMIO VALLE-INCLÁN DE TEATRO

Albert Boadella miembro del jurado del II Premio Valle-Inclán de Teatro

Doce finalistas participan en la segunda edición de la distinción teatral con mayor dotación económica de España (50.000 euros), creada por "El Cultural" de El Mundo.

El Valle-Inclán reconoce el acontecimiento teatral estrenado o representado en la Comunidad de Madrid el año anterior. Pueden optar a él actores, actrices, autores y directores, que son designados por un jurado.

Este año el jurado está formado por Francisco Nieva, Antonio Mingote, Luis María Ansón, Albert Boadella, Juan Echanove, Marta Rey, Antonio Garrigues, Ignacio Amestoy, Ignacio García, Paloma Pedrero, Analia Gadé, Jaime Siles, Javier Villán, Manuel Llorente, Ruperto Merino y Liz Perales.


27 març 2008

DÍA MUNDIAL DE TEATRO. LA NOCHE DE LOS TEATROS

Madrid. Albert Boadella y Javier Villán dan una charla sobre el panorama teatral español en la Consejería de Cultura de Madrid dentro de los actos de "La noche de los teatros" para celebrar el día mundial del teatro.

Boaella afirma "El teatro para mí es, en primer lugar, mi forma de ganarme la vida. En segundo, mi forma de expresarme, y en tercero, y esto ya afecta a todo l gremio, una realidad más profunda que la visión aparent y epidémica que tenemos de la vida. Y todo ello, sin matar a Desdémona ni a Hamlet de verdad, lo que tiene su mérito".


24 gener 2008

MOR JAUME SORRIBAS

L'actor Jaume Sorribas, va morir ahir a la nit a Barcelona a l'edat de 59 anys.

Com a integrant d'Els Joglars va ser decisiu en la creació d'espectacles antològics per al grup com El diari, El joc, Cruel Ubris, Mary d'Ous i Àlies Serrallonga. Va intervenir de manera destacada en la celebrada Operació Ubú (1981) per al Teatre Lliure, que va constituir un dels èxits teatrals més importants del moment.

La trajectòria teatral de Jaume Sorribas també inclou col·laboracions amb les companyies Vol-Ras i El Tricicle, i com a creador del grup Bacil's.

També va tenir una faceta cinematogràfica, amb intervencions destacades en títols com El embrujo de Shanghai, Històries de la puta mili, La Casita Blanca, La ciudad oculta, Mater Amatísima i Vivir y soñar.

Creador de l'humor.
En televisió va desenvolupar una intensa activitat en programes com Filiprim, on interpretava el personatge de l'Encarregat, Tres i l'astròleg i en episodis de les sèries Carvalho (Cita mortal en Up&Down i La soledad del mánager), La memòria dels cargols i L'Odissea.


 

 


20 setembre 2007

ALBERT BOADELLA GUANYA EL XXIV PREMI ESPASA D'ASSAIG

Albert Boadella ha estat el guanyador del premi Espasa d'assaig en la seva XXIV edició amb l'obra Adiós Cataluña. Aquest premi va destinat a escriptors de qualsevol nacionalitat amb obres inèdites escrites en llengua castellana.

El jurat d'aquesta edició ha estat presidit per Fernando Savater, i compost per Amando De Miguel, Pedro García Barreno, Vicente Verdú, Pilar Cortés i Olga Adeva com a secretària.


Abril 2007

L'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona ha publicat el segon volum dels textos de teatre d'Albert Boadella, que conté les obres: Ubú President, La increïble història del Dr. Floit & Mr. Pla, Visanteta de Favara, Gabinete Libermann i Daaalí.

Aquest llibre complerta el primer volum que conté les obres La Torna, M-7 Catalònia, Teledeum, Columbi Lapsus, Yo tengo un tío en América i El Nacional que va ser publicat l'any 2003.


30 gener 2007

DOCE FINALISTAS OPTAN AL PREMIO VALLE-INCLÁN DE TEATRO DE EL CULTURAL EL MUNDO

Albert Boadella, Ernesto Caballero, Juan Echanove, Nuria Espert, Julieta Serrano, Paloma Pedrero y Aitana Sánchez Gijón figuran entre los doce finalistas que optan al Premio Valle-Inclán de Teatro, dotado con 50.000 euros y una escultura de Víctor Ochoa, informaron hoy los organizadores del premio.

Este galardón está organizado por la revista 'El Cultural' -que se distribuye los jueves con el diario 'El Mundo- y patrocinado por la Fundación Feima.

Los doce finalistas son: Albert Boadella (por 'Controversia del toro y el torero'), Irina Bouskeskaya ('Retablo de la avaricia, la lujuria y la muerte'), Ernesto Caballero ('Sainetes de Ramón de la Cruz'), Juan Echanove ('Plataforma'), Nuria Espert ('Play Strindberg'), Belén Fabra ('Plataforma'), Celia Freijeiro (por 'El color de agosto'), José Luis Gómez ('Play Strindberg'), Paloma Pedrero ('Beso a beso'), Juan Carlos Pérez de la Fuente ('El mágico prodigioso'), Aitana Sánchez-Gijón ('Cruel y tierno') y Julieta Serrano ('Divinas palabras').

El jurado del galardón está presidido por el académico Francisco Nieva e integrado por Antonio Mingote, Luis María Anson, Jaime de Armiñán, Ana Diosdado, Analía Gadé, Antonio Garrigues, Manu Llorente, José Luis López Vázquez, Blanca Marsillach, Ruperto Merino, Liz Perales, Marta Rey, Jaime Siles y Javier Villán.

Durante el transcurso de una cena de gala, que se celebrará el próximo mes de marzo, el jurado elegirá el nombre del vencedor, informó la organización.

Terra Actualidad - EFE

 


Desembre 2006

BURLADERO.ES CONCEDE SU PRIMER "BURLADERO DE BRONCE" A ALBERT BOADELLA

La redacción del portal de información taurina Burladero.es ha acordado conceder al dramaturgo Albert Boadella, autor de la obra Controversia del Toro y el Torero" la primera edición del trofeo "Burladero de Bronce". Se trata de un galardón anual con el que el equipo del portal reconoce a la persona, institución o acontecimiento aue más se ha significado con el toro durante la temporada.

El equipo de Burladero.es considera que han sido muchas las aportaciones que Albert Boadella ha realizado a lo largo de su carrera, cristalizadas en la última temporada con su apoyo en la Defensa de la Fiesta, sus colaboraciones en prensa defendiendo el sentido cultural de la tauromaquia, su ofrecimiento desinteresado y gratuito para revitalizar culturalmente el toreo desde el concurso de Las Ventas, así como el estreno de su nueva creación, una obra valiente, sin tapujos y en clara defensa de la Fiesta de los toros.


Octubre 2006

ALBERT BOADELLA PREMI PROTAGONISTA DE LA FESTA NACIONAL 2006 ATORGADO PEL CLUB GÉNOVA DE MADRID

El Club Financiero Génova de Madrid atorga el "V Premio al Protagonista de la Fiesta Nacional 2006" a Albert Boadella pel seu recolzament entusiasta a la "Fiesta", defensent-la des del món de la cultura tant a Catalunya com a la resta d'Espanya.


24 Octubre 2006
Europa Press

UN JUEZ DE BARCELONA RECONOCE A ALBERT BOADELLA LA AUTORÍA ÚNICA DE LA OBRA TEATRAL "LA TORNA"

El titular del Juzgado Mercantil número 4 de Barcelona ha reconocido al director y dramaturgo Albert Boadella la autoría única de la polémica obra 'La Torna', después de que seis antiguos miembros de 'Els Joglars' Ferran Rañé, Myriam de Maeztu, Arnau Vilardebó, Elisa Crehuet, Andreu Solsona y Gabriel Renom, le demandaran hace un año para reclamar la coautoría de la representación.

Boadella, "sin dejar de reconocer la importancia de las aportaciones de los actores", sostiene que él es el único creador de la obra, mientras que los demandantes consideran que las aportaciones son "equivalentes" en el proceso creativo.

No obstante, según relata la sentencia, los demandantes reconocieron durante todo el proceso que Boadella es el director de la compañía y de los ensayos en los que se iba elaborando la obra y admitieron que la idea original de 'La Torna' fue suya y que fue él quien aportó el material con el que trabajar. Es más, uno de los demandantes afirmó durante el juicio que, "probablemente, la mayoría de las escenas fueron idea de Boadella".

Según el juez, el reconocimiento de la autoría de cada uno de los demandantes exigiría que cada
uno de ellos hubiera aportado una creación original al conjunto, cuyo nivel de creatividad fuese similar al del autor de la obra escénica y en este caso, los demandantes reconocen que la idea
original de la obra y el material para su estudio y desarrollo fue aportado por el demandado, frente a lo cual no han precisado cuáles son sus aportaciones originales diferentes del desarrollo de los personajes de la obra que resultan de la idea original de Albert Boadella", explica el juez.

Según el magistrado, "si el actor-intérprete se limita, dicho sea de paso con los respetos que merecen las dificultades propias de dicha profesión, a desarrollar una idea previamente propuesta por el dramaturgo, dando vida a un personaje ideado por el autor, no creo que su interpretación pueda ser considerada como una aportación original". "En consecuencia, desde este punto de vista el autor de la obra es Albert Boadella".

El juez recuerda también en su sentencia el Consejo de Guerra al que tuvo que enfrentarse la compañía y señala que, "con independencia de quien sea en definitiva el autor de la obra, la conducta personal de todos los que intervinieron en la misma no puede sino suscitar un sincero respeto y admiración, por el valor demostrado en tiempos turbulentos en defensa de la libertad de expresión y de creación artística, a costa de su propia libertad personal".


Octubre 2006
El Periódico.

ESTRENA DEL DOCUMENTAL "HÉCUBA"

JOSÉ LUIS LÓPEZ-LINARES DEDICA UN DOCUMENTAL A L'OFICI DE L'ACTOR

El director de fotografia José Luis López-Linares i la guionista Arantxa Aguirre són els autors d'Hécuba, una pel·lícula que compta amb la participació de 36 intèrprets espanyols, entre ells Antonio Banderas, Javier Bardem, Carmen Maura, Ramon Fontserè, Jesus Agelet, Victoria Abril, Pilar Bardem, que reflexionen davant la càmara sobre una professió tan apassionant com inestable.

Hècuba és la segona dona de Príam, rei de Troia, a la Ilíada, un personatge que també apareix a Hamlet. A través seu, Shakespeare es planteja per què una actriu pot empal·lidir, pot fer que li saltin les llàgrimes. I que és Hècuba perque així hagi de plorar els seu infortunis. D'aquesta pregunta neix el sentit del documental. "És una investigació sobre el desig de ser actor", concreta López-Linares. I explica que en aquesta pel3lícula es parla de tot allò que els actors no solen explicar a les entrevistes, com els durs períodes d'inactivitat a l'espera que soni el telèfon. També mediten en veu alta sobre el talent, la por a la crítica, l'enveja, l'aplaudiment del públic, la borratxera de l'èxit i la duresa del fracàs.

28 de juny 2006

ALBERT BOADELLA, ARCADI ESPADA I FRANCESC DE CARRERAS PREMI COLUMNISTES DEL DIARI EL MUNDO

El jurat ha valorat fonamentalment el seu treball com a lliurepensadors capaços d'enfrontar-se a l'ortodòxia imperant, de defensar actituds a contra corrent i de denunciar imposicions com el nacionalisme intimidatori que viu Catalunya.


22 de maig 2006

ALBERT BOADELLA GUANYA EL XXXV PREMI MAYTE DE TEATRE PER "EN UN LUGAR DE MANHATTAN"

L'actor, director i autor teatral Albert Boadella va obtenir anit el XXXV Premi Mayte de Teatre per "En un lugar de Manhattan" durant el transcurs d'un sopar de gal·la celebrat a Madrid en el qual la ministra de Cultura, Carmen Calvo, es va encarregar de lliurar el guardó, i va definir el teatre espanyol com "un món subjectiu ple de llibertats i pluralitat en un país ben exercitat per a la crítica".

La Fundació Premis
Mayte té com a finalitat esencial fomentar les arts en general i, especialment, el teatre, la tauromàquia, la literatura, la pintura i l'escultura. Amb aquest premi anual la fundació vol destacar el treball de les figures més excel·lents de les arts escèniques de l'any.

28 d'abril 2006

ALBERT BOADELLA, PREMIAT A MADRID

La Presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, va entregar ahir a Albert Boadella el Premi de Cultura 2005 en la modalitat de Teatre.



28 de març 2006

El cementiri de Gerard Guix és l'obra guanyadora del III Premi Fundació Romea de textos teatrals

L’acte de lliurament del premi es va fer ahir dilluns 27, dia internacional del teatre, al vestíbul del Teatre Romea de Barcelona.
El premi consisteix en la posada en escena de l’obra al Teatre Romea durant la temporada 2006-07.

Gerard Guix
Gerard Guix amb membres del jurat

 


15 de març 2006

La Comunidad de Madrid atorga a Albert Boadella el Premi Cultura 2005 en la modalitat de Teatro

El Jurat dels Premis de Cultura 2005 de la Comunidad de Madrid ha concedit el seu guardó en la modalitat de Teatre al director Albert Boadella, segons ha informar avui el Govern regional. Els altres premis són per a María Giménez, en Dansa; Miguel Rosegui, en Música; Arturo Pérez Reverte, en Literatura; Rafael Canogar, en Arts Plàstiques; Cristina García Rodero, en Fotografia; i José Luis Garci, en Arts Cinematogràfiques i Audiovisuals. Els guardons estan dotats amb 18.000 euros cadascun.

Els Premis de Cultura de la Comunidad
de Madrid tenen com objecte el reconeixement de la trajectòria, en les seves diferents disciplines, d'aquelles persones, entitats o equips de treball que hagin contribuït al desenvolupament sociocultural de la Comunidad, així com els que hagin destacat en aquestes arts durant l'any anterior a la convocatòria del premi.


4 de març 2006

Suspensió de les dues últimes funcions de "EN UN LUGAR DE MANHATTAN" al Teatre Lliure de Barcelona

Les funcions del dissabte 4 i el diumenge 5 de març al Teatre Lliure de Barcelona queden suspeses per un accident i lesió de l'actor Xavi Sais.


Gener 2006

"EN UN LUGAR DE MANHATTAN" FINALISTA ALS PREMIOS MAYTE

El director Albert Boadella és un dels 12 finalistes de la XXXV edició dels Premis Mayte, que distingeix l'activitat escènica més excel·lent de la temporada madrilenya, per la posada a escena de "En un lugar de Manhattan".

 

 


18 de novembre 2005

El Jurat designat per a concedir el premi "Amigos de Clarín Taurino" per a guardonar a persones i entitats distingides per la seva implicació, defensa i difusió de la Festa dels Toros, en diferents àmbits d'activitat, acorda per unanimitat atorgar-lo en la seva primera edició a:
ALBERT BOADELLA
Director de la Companyia teatral Els Joglars, escriptor i intel·lectual compromès amb la cultura i la llibertat, des de la que posa de manifiest una defensa decidida de la nostra Festa.


Y al setmanari 6 TOROS 6
En la persona del seu director, Don José Carlos Arévalo, pel seu treball informatiu i crítica.

L'entrega del premi tindrà lloc el divendres 18 de novembre a la Sociedad Bilbaína de Bilbao, històrica institució fundada el 1839.


23 d'octubre 2005
Diari de Girona

BOADELLA FARÀ EL PREGÓ D'OBERTURA DE LA TEMPORADA TAURINA DE SEVILLA

El dramaturg i director teatral Albert Boadella ha estat designat per la junta de govern de la Real Maestranza per pronunciar el tradicional pregó taurí de Sevilla de l'any que ve, que se celebrarà el Diume
nge de Resurrecció, coincidint amb l'inici de la temporada taurina, al teatro Lope de Vega.


6 d'Agost de 2005
Las Provincias. Valencia. Mª Ángeles Arazo

CREATIVO Y PROVOCADOR TEATRO

ENRIQUE HERRERAS
LOS DIEZ MANDAMIENTOS DE LA LEY DE ELS JOGLARS

Porque jamás son indiferentes y gozan de legiones de admiradores y detractores, es lógico que un crítico y ensayista como Enrique Herreras nos brindara un profundo estudio sobre la evolución de Els Joglars durante los cuarenta años. (...)
Las claves del grupo, que comenzó como dueño del mimo para llegar después a la palabra y al punzante guión, se desvelan en el volumen que tiene como estructura el desarrollo del decálogo establecido por Boadella. El pasado y el presente de Els Joglars mueve la inteligente lectura.

Entrevista a Enrique Herreras


26 de juliol de 2005

ELS JOGLARS - COMUNICAT DE PREMSA

Els Joglars, coproductors de La Torna de la Torna manifestem:

Tal i com estava previst, hem rebut la inestimable col.laboració promocional d’Andreu Solsona, Gabriel Renom, Myriam de Maeztu, Arnau Vilardebó, Elisa Crehuet i Ferran Rañé, en la difusió i publicitat de la propera estrena. D’ara en endavant seguirem amb la màxima atenció la incipient vocació dramatúrgica d’aquests senyors i senyores i, com no podria ser d’altra manera, estem disposats a rebre els seus suggeriments en el cas que tinguin alguna idea per oferir-nos.
Aquesta mateixa disponibilitat es fa extensiva als 140 actors que han passat per la companyia al llarg dels últims 45 anys.
També agraïm als mitjans de comunicació la col.laboració desintessada –i amb tanta antelació- en la campanya publicitària.

Els Joglars


12 abril 2005
El País. Belén Ginart.

EMOTIVO HOMENAJE A LA DESAPARECIDA ACTRIZ CARLOTA SOLDEVILA EN EL LLIURE

El Teatre Lliure acogió anoche un emotivo homenaje a la actriz Carlota Soldevila, una de las fundadoras del teatro y uno de sus personajes emblemáticos, fallecida el pasado mes de febrero a los 87 años.
Por el escenario de la sala Fabià Puigserver del teatro pasaron muchos de los compañeros de Soldevila en sus más de cuatro décadas de dedicación al oficio. Lluís Homar, Domènec Reixach, Lluís Pasqual, Ana Lizaran y Rosa Novell, entre otros, glosaron la figura de Soldevila y recitaron fragmentos de algunas de las obras que ella interpretó.
Anton Font y Albert Boadella, fundadores de Els Joglars con Carlota Soldevila, también estuvieron en el homenaje. Font evocó a la fallecida y dijo que a ambos les unía en 1961 el amor al país y a a la escena. Boadella delegó su contribución
al acto en el actor más joven de Els Joglars, Xavi Sais, como símbolo de la continuidad del espíritu de aquella aventura fundacional.

10 de febrer de 2005
El Periódico. Barcelona

MOR CARLOTA SOLDEVILA, UNA DE LES FUNDADORES DEL TEATRE LLIURE I D'ELS JOGLARS

L'emblemàtica actriu Carlota Soldevila (Barcelona, 1918), fundadora del Teatre Lliure i d'Els Joglars, va morir ahir a l'Hospital Clínic de Barcelona.
Procedent d'una reconeguda família d'intel·lectuals barcelonins, Soldevila es va implicar fermament en l'activitat teatral el 1955, any en què es va incorporar a l'Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB), on va participar en la majoria del muntatges del grup en els seus vuit anys de vida. En aquesta companyia va tenir l'oportunitat de promocionar joves autors catalans i representar textos de contemporanis europeus. Els problemes amb la censura franquista van acabar amb aquesta aventura.
Carlota Soldevila (Fotografia El Periódico, Pere Batlle)

Però la vocació de Carlota no es va veure frenada per aquesta ensopegada i el 1962 es va unir a Albert Boadella per fundar Els Joglars, companyia en què va poder desenvolupar un projecte teatral "allunyat de la comoditat burgesa". Després, animada pel desig de forjar-se "en el teatre de text", va deixar la companyia per implicar-se en la creació del Grup de Teatre Independent.

Més tard va ser cofundadora del Teatre l'Escorpí (1974), germen del que seria el futur Teatre Lliure, que al mateix equip va impulsar el 1976. A partir de llavors, alternant la seva activitat amb la de professora d'expressió corporal a l'Institut del Teatre, es va entregar gairebé del tot al teatre de Gràcia, on va participar en una trentena de muntatges.
Després de la mort de Puigserver, va lluitar per fer possible el testament del director del Lliure i convertir el Palau de l'Agricultura de Monjuic en el nou Lliure. El dia de la inauguració va deixar aquesta sentència: "Jo he empès el que he pogut. Ara puc morir tranquil·la.
"

Gener 2005

"EL RETABLO DE LAS MARAVILLAS CANDIDAT A DOS PREMIS"

Candidat a la "millor creació dramática" dels Premios Ercilla 2004 (Bilbao).

El director Albert Boadella és un dels 12 finalistes de la XXXIV edició del Premio Mayte que distingeix l'activitat escènica més excel·lent de la temporada madrilenya.


 

 

16 de novembre de 2004
El Periódico. Barcelona. César López Rosell


ALBERT BOADELLA VA REBUTJAR LA CREU DE SANT JORDI "PER COHERÈNCIA"
El director d'Els Joglars agraeix un intent de "desgreuge" de la Generalitat

Albert Boadella, director de Els Joglars, ha rebutjat la Creu de Sant Jordi, màxima distinció que atorga la Generalitat. El guardó li va ser comunicat fa dues setmanes després d'un acord del Govern, però Boadella va renunciar a la distinció i ja no va aparèixer en la relació de guardonats feta pública el 9 passat. El director agraeix l'intent de "desgreuge" a la seva persona per part de l'actual Govern, però diu que ha declinat l'honor "per coherència", ja que no sent apreci per aquests premis.
"Vaig agrair al tripartit que se'n recordés de mi, però els vaig fer veure que no era la persona adequada per rebre un premi que Jordi Pujol va inflar fins al punt que l'únic que ens podem preguntar avui és qui no té la Creu", explica Boadella des de Madrid, on prepara l'estrena a la capital de la seva versió d'El retable de les meravelles.
Boadella sosté que s'ha desencadenat "una histèria" que consisteix a donar com més premis, millor. Al preguntar-li si tot això no dóna per a una obra de teatre, respon: "Vaig estar a punt d'incloure-la a El retaule de les meravelles però no ho vaig fer per no carregar-me el tema de la gastronomia".
El director ha acceptat, en canvi, altres premis que s'han concedit a Els Joglars, allunyats de la intencionalitat política, com la Medalla d'Or de les Belles Arts que el grup teatral va rebre el 1996, i els concedits pel públic i associacions d'espectadors.
"Em pregunto -diu Boadella- perquè ningú se'n va recordar d'Els Joglars el 1983 quan vam estrenar Teledeum i mig país s'esquinçava les vestidures". I conclou que els únics premis que li fan il·lusió són els taurins.

30 d'octubre de 2004
Diario de Cádiz

SEGUIREMOS EN LA MISMA BRECHA, NADANDO CONTRA CORRIENTE

HOMENAJE A ELS JOGLARS
El Festival reconoce la trayectoria rompedora y comprometida de la compañía catalana.

El homenaje comenzó con la bienvenida de la alcaldesa, Teófila Martínez, y la intervención de la profesora de Literatura de la UCA Ana Sofía Pérez-Bustamante Mourier, que hizo un recorrido por la trayectoria de Els Joglars, que Boadella dirige ininterrumpidamente desde el año 1962, cuando surge en el marco del teatro independiente de la época. "Muchas de cuyas características, adaptadas a los nuevos tiempos, aún conserva", afirmó. Elogió el sistema de trabajo de Boadella y su compañía en la casa de Pruit "que es, más allá del teatro, un arte de vida", y el acierto de sus espectáculos "políticamente incorrectos, que fustigan paródicamente las imposturas institucionalizadas de la posmodernidad, los abusos de las jerarquías políticas, sociales, religiosas, culturales o mediáticas, y la acanallada estupidez de la masa".
El periodista José Antonio Gómez Marín, antiguo miembro de otro mítico grupo, Los Goliardos, subrayó el carácter "rompedor y estridente" de Els Joglars, que ha sido "tan beligerante frente a la dictadura de Franco como frente a los abusos de la democracia, encarnado a la descendencia legítima de los cómicos de la legua".
Por su parte, José Luis Medina Gallego, autor del documental El alma de los juglares, ofreció un ingenioso retrato de la vida del grupo y de cada uno de sus componentes, así como del privilegiado paisaje natural donde pergeñan sus obras, que aparecen recogidas en su trabajo.


Albert Boadella recollint el gravat que li entrega Teófila Martínez
Albert Boadella, Ramon Fontserè i Teófila Martínez

"Les regalaría algún concejal para que se lo llevaran"

La alcaldesa de Cádiz, Teófila Martínez, entregó a Albert Boadella como recuerdo de este homenaje un grabado del artista Jesús Martín que representa a un bufón. Era el regalo "oficial" del homenaje (...) Pero al final la alcaldesa se descolgó con un regalo para la compañía, una reproducción del cartel de los aseos del Falla igual al que Ramon Fontserè se llevó del teatro cuando representaron en él su obra sobre Dalí. Pero aún hubo otra sorpresa que hizo estallar en carcajadas al público asistente, cuando Teófila dijo: "Les daría también algún concejal para que se lo llevaran".
Foto de família al final de l'acte

Octubre de 2004
Diario de Cádiz

EL FIT ESTRENARÁ UN DOCUMENTAL EN EL FALLA EN HOMENAJE A ELS JOGLARS

El Festival Iberoamericano de Teatro de Cádiz, que se celebrará entre el 21 y el 30 del próximo mes de octubre, homenajeará a Els Joglars con un acto doble. La compañía catalana no sólo protagonizará -junto al fallecido Enrique Buenaventura, premio Atahualpa del Cioppo- el acto institucional que se celebrará el día 29 por la mañana en el Ayuntamiento, sino que la noche antes, en el Gran Teatro Falla, se estrenará el documental El alma de los juglares, realizado por José Miguel Medina Gallego, un gaditano que ha pasado varios años conviviendo con la compañía.
El director del Festival Iberoamericano de Teatro, José Bablé, explicaba ayer que El alma de los juglares, producida por Quimelca, es la obra de un gaditano que ha seguido a la compañía durante mucho tiempo, y que ha estado junto a ellos durante la creación de El retablo de las maravillas, la obra basada en un tema de Cervantes con la que Els Joglars vendrá al FIT. El documental acaba de concluir sus procesos de montaje de imagen y sonorización, y ya está listo para su estreno en Cádiz.
Bablé comentaba además que José Miguel Medina Gallego comenzó a sentir admiración por Els Joglars cuando su director, Albert Boadella, fue encarcelado por La Torna, y cuando la compañía comenzó a representar en el Gran Teatro Falla sus obras, que "le fascinaron".
Una vez les expuso la idea de realizar el documental que se estrenará en Cádiz, y que los componentes de Els Joglars aceptaran la idea, comenzó un proceso creativo que se ha plasmado en una película de 90 minutos, y que ha llevado a José Miguel Medina Gallego a convertirse en "el pregonero de Els Joglars", según Bablé.
El título del documental, El alma de los juglares, también parece muy relacionado con la historia del grupo, según reconoce éste en su página web: "Seguro que el referente de los juglares medievales estaba presente cuando Albert Boadella, Carlota Soldevila y Anton Font bautizaron con el nombre de Els Joglars a el grupo teatral dedicado al mimo que fundaron en 1962. Sea como sea, se puede decir que la trayectoria del grupo desde entonces hasta ahora ha sido fiel y adecuada a este nombre".

Para el creador del documental, que ha tenido la oportunidad de convivir con los miembros de la compañía en la finca catalana donde preparan todas sus obras, uno de los mayores secretos de Els Joglars es la convivencia que tienen entre sus miembros. Según dicen los miembros de la compañía, "lo que importa es la comunicación entre director y actores, ese lenguaje cómplice que se adquiere a base de mucho tiempo y que es prácticamente ininteligible para los extraños. El director guía al actor en su trabajo de preparación del personaje para que encuentre la cotidianidad y el lado histriónico del personaje. El director construye atajos y perspectivas. Pero es el propio actor el que tiene que sacarse de dentro el personaje, el que tiene que descubrirlo como Miguel Ángel descubría la escultura en un bloque de piedra".
Partiendo de este punto, y de tres ejes vinculados al proceso creativo -el óleo, la melodía, que es Sergi Boadella, autor de la música de Els Joglars, y la pieza teatral, encarnada en la propia compañía- se tejen los principales nudos de una historia que está también muy relacionada con Cádiz, ya que Medina Gallego los condujo por la capital gaditana en las ocasiones en las que el grupo la visitó, rodando entonces visitas a La Caleta y a otros lugares de la ciudad.

Los gaditanos podrán ver el resultado gratis, aunque haciéndose previamente con una invitación, y en el Gran Teatro Falla, el 28 de octubre a las 21:00 horas. Será, según anuncia Bablé, "un fin de semana alrededor de Els Joglars", ya que al día siguiente recibirán su homenaje y luego se subirán al escenario desde donde se habrán visto retratados para poner punto y final a una nueva edición del Festival Iberoamericano de Teatro, la XIX, que ya está comenzando a ultimar sus preparativos.


2 d'octubre de 2004


PREMIS DEL FESTIVAL DE TEATRO CIUDAD DE PALENCIA 2004

Albert Boadella rebrà el premi a la millor "posada en escena" per El retablo de las maravillas. Cinco variaciones sobre un tema de Cervantes.

2 d'octubre de 2004
Deia. Cristina Martínez

LA PROFUSA TRAYECTORIA DEL CATALÁN SERÁ PREMIADA EN EL FESTIVAL DE GASTEIZ

Albert Boadella es, sin duda, el protagonista de la XXIV edidicón del Festival Internacional de Teatro de Gasteiz. Hoy, tras la puesta en escena de "El retablo de las maravillas" de Els Joglars (capitaneado precisamente por Boadella), el prolífico dramaturgo catalán será reconocido en un acto público. (...).
Boadella no ha pasado inadvertido nunca, no sólo por su ingenio, sino por su aguda mordacidad, que le ha llevado incluso a procesos judiciales, debates políticos y atentados a la compañía. (...) es en el marco del presente Festival gasteiztarra cuando será homenajeado por su dilatada trayectoria dedicada, sobre todo, al género de Shakespeare.


2 d'octubre de 2004
ABC Cultural. A.G.

MEMORIAS DE UN BUFÓN Booket (Espasa) Madrid

Hay que celebrar cumplidamente esta edición de bolsillo de las Memorias de un Bufón, de Albert Boadella, porque es un manual de incorformismo personal y de honradez profesional que conviene tener a mano en estos tiempos cobardes y mediocres. Siempre en el ojo del huracán, el director de Els Joglars hace recuento de su azaroso periplo humano y artístico, y lo hace con ese humor tan agudo y tan profundamente humanista que caracteriza a sus creaciones dramáticas.
Desde su ingreso en prisión, en 1977, por sus críticas al ejército en La torna, hasta su feroz cruzada contra el pujolismo, pasando, naturalmente, por sus espléndidas reflexiones sobre el teatro, las Memorias de un Bufón constituyen el valiosos testimonio de un gran artista que, después de más de cuarenta años en la brecha, sigue sin casarse con nadie, salvo con su independencia y su amor al teatro.


18 de setembre de 2004
La Vanguardia. R. Vinyals

CALAFELL MANTIENE A ELS JOGLARS Y GURRUCHAGA COMO "NON GRATOS"

La compañía teatral Els Joglars y el showman vasco Javier Gurruchaga continuarán siendo personas non gratas en Calafell, a pesar de que el gobierno municipal (ADM-CiU) se comprometió a dejar sin efecto un acuerdo de 1988 a raíz de una parodia televisiva que ridiculizaba símbolos de Catalunya. Els Joglars habían solicitado mantener la condición de non gratos, pero Miquel Rosos, concejal de Cultura, dijo que el Ayuntamiento rectificaría. El punto iba en el orden del día del pleno de ayer, pero acabó saltando. La oposición (PSC, PP y ERC) aseguró que Calafell "está haciendo el ridículo y somos la burla de Catalunya".


6 de setembre de 2004

ELS JOGLARS - COMUNICAT DE PREMSA

Els Joglars hem adreçat a l’ajuntament de Calafell, el regidor de Cultura del qual – Sr. Miquel Roso – va manifestar al programa de TV3 “…amb Manel Fuentes” i en declaracions al “Diari de Tarragona” la intenció del consistori de Calafell de retirar la declaració de PERSONES NON GRATES a Javier Gurruchaga, Albert Boadella i Els Joglars, títol concedit l’any 1988 arrel de la nostra participació en el programa de TVE “Viaje con nosotros” dirigit i presentat per Javier Gurruchaga, amb els vots favorables de CiU i Alianza Popular i l’abstenció del Partit Socialista. L’ any 1988 presidia l’ajuntament de Calafell, el Sr. Joan M. Triadó, de CiU, el mateix alcalde que en l’actualitat.

Els Joglars.
Persones Non grates a Calafell des de 1.988


Carta:

Il·lm.Sr. Joan M. Triadó
Ajuntament de Calafell
Pl. de Catalunya, 1
43820 CALAFELL (Baix Penedès)

Vic, 6 de setembre de 2004


Al consistori de Calafell.

A través d’alguns mitjans de comunicació ens hem assabentat que porten la intenció de retirar-nos el títol de “Persones Non Grates” que ens varen concedir l’any 1988. Aquesta injustificada decisió sembla que la prenen perquè l’altre dia va aparèixer el tema a TV3, concretament en l’entrevista de Manel Fuentes a Javier Gurruchaga.

¿Creuen que es poden posar i treure títols segons els programes de televisió?
Són vostès la vergonya dels usuaris de la denominació “Persones Non grates”. Fan el mateix que aquests ajuntaments que desprès de nomenar fill predilecte a Franco, ara, quan manen uns altres, rectifiquen i li diuen fill de puta. Vostès sempre amb el guanyadors. ¡Una mica de dignitat senyors! I sobretot, un respecte per les “Persones Non Grates” nomenades amb la majoria del consistori convergent i l’aquiescència de l’oposició socialista.

Pensin que nosaltres, al no poder lluir de Creu de Sant Jordi hem portat amb orgull el seu títol arreu del món. Naturalment, calia explicar on era Calafell, però creiem que aquest detall ha contribuït modestament a l’expansió turística de la vila.

Durant aquests anys hem respectat escrupolosament els límits municipals.. Quan anem de gira, els camions de la companyia passen sempre per la AP7 enlloc de la AP9 que travessa tan a prop del municipi. Cap membre d’ Els Joglars, i no sense recança, ha trepitjat la vila. ¿Podran comprendre algun dia el que significa per a un bon català no poder passejar per Calafell?

Nosaltres hem complert. No ens hem mogut de la nostra ideologia, estem al mateix lloc, i fins i tot, una mica més convençuts. ¿I ara per un programa de TV3 vostès canvien de camisa? Facin el favor d’aguantar el ciri dignament. Nosaltres almenys, amb el seu permís o sense, seguirem portant de per vida la denominació “Persones Non Grates” de Calafell.

¡Visca la Catalunya Non Grata!

Albert Boadella i Els Joglars


6 de juliol de 2004
La Vanguardia. Santiago Fondevila

ESPERANZA AGUIRRE OFRECE A BOADELLA LA DIRECCIÓN DE UN COMPLEJO TEATRAL

Agradecido por el ofrecimiento, pero demasiado comprometido con su propia institución, Els Joglars. Así cabe definir la reacción de Albert Boadella ante la oferta de la presidenta de la comunidad autónoma de Madrid para que se encargue de dirigir los futuros Teatros del Canal, actualmente en construcción y que está previsto inaugurar en el año 2006. (...)
Ante todo, Boadella acoge con satisfacción el ofrecimiento que la presidenta hizo público ayer en una comida coloquio en el hotel Ritz de Barcelona y en el que Esparanza Aguirre incluso le comentó a su homónimo Pasqual Maragall: "No me toques el fichaje". "Es la primera vez que me ofrecen algo así y creo que es de agradecer". Pero la cuestión no será tan sencilla: "Yo tengo desde hace muchos años una institución a la que estoy dedicado a tiempo completo: Els Joglars. Puedo asegurar que durante los últimos años de la compañía he tenido el provilegio de trabajar tan a gusto como ningún director en Europa", añadió Boadella, quien, por otra parte, dejó de vivir en las grandes ciudades hace ya muchos años.
El director de Els Joglars (...), no cree tener "el perfil" para una institución como la de los Teatros del Canal, que contará con un auditorio para mil personas, una sala polivalente para seiscientas y un centro de danza. Para él, entrar en una mecánica administrativa como la que comporta un cargo así es algo impensable.


18 de juny de 2004
El Periódico.Cristina Savall, Barcelona


UN DOCUMENTAL DESVELA L'ENIGMA DE HEINZ CHES
El film descobreix qui era l'estranger executat el mateix dia que Puig Antich

Han hagut de passar 30 anys perquè la dona i els tres fills de Georg Michael Wezel coneguessin el trist destí del pare de família, que va morí a la presó de Tarragona amb el nom de Heinz Ches, executat a garrot vil el 2 de març de 1974. Ell va ser una de les últimes víctimes mortals del franquisme. Aquell dia, la dictadura, en la seva convulsió gairebé final, va aplicar una altre pena de mort: la de l'anarquista Salvador Puig Antich.

La mort de ningú. L'enigma Heinz Ches revela un enigma. Descobreix la verdadera identitat d'aquest alemany de la República democràtica, que es va fer passar per polonès. La pel·lícula de Joan Dolç segueix les pistes aportades pel periodista Raúl Riebenbauer, que va participar en la fase embrionària del film. (...)
Dolç considera que el cas Ches és una simple línia al final d'una història amb fortes connotacions polítiques, la de Puig Antich. "L'elecció de la víctima va ser increïblement encertada. El van matar perquè no era ningú." (...)
La realització segueix un esquema clàssic de testimonis i el relat d'uns fets. Entre els entrevistats destaquen Manuel Vázquez Montalbán -hi va participar un mes abans de morir- i Albert Boadella, que va ser condemnat per recrear els últims dies de Ches en l'obra La torna, una dura crítica contra l'estament militar.

A Barcelona a partir del dia 24 de juny (Verdi Park), a la resta de l'estat a partir del dia 25 de juny.

16 de juny de 2004

LA BIBLIOTECA VIRTUAL MIGUEL DE CERVANTES
Inclou al seu catàleg l'edició multimedia de l'obra El retablo de las maravillas. Cinco variaciones sobre un tema de Cervantes.

Des d'avui es pot consultar a la pàgina web de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes l'edició multimedia, el text acompanyat de fotografies i fragments en vídeo, de l'obra El retablo de las maravillas. Cinco variaciones sobre un tema de Cervantes. També entrevistes amb alguns membres d'Els joglars.

 


Maig 2004

LA REAL FEDERACIÓ TAURINA D'ESPANYA CONCEDEIX LA MEDALLA DE PLATA AL MÈRIT TAURÍ A ALBERT BOADELLA

La "Asamblea Nacional de la Real Federación Taurina de España" concedirà la Medalla de Plata al Mèrit Taurí a Albert Boadella, pels seus excepcionals mèrits i els rellevants serveis que dóna a la defensa i foment de la Festa Nacional.

També es concedeix la Medalla de Plata a, entre altres, Juan Barranco (matador de toros), Luis Maria Gibert (periodista), Pedro Sáiz (periodista), Francisco Cano (fotògraf), Manuel González (aficionado) i a la Peña Taurina El Carmen de Zaragoza (pels 50 anys de la seva Fundació).

L'Acte d'Entrega es farà durant la "Gran Gala Nacional del Toreo" que es celebrarà a Madrid un cop finalizada la Temporada 2004.

 


23 de març 2004
El País. Gerard Bagué, Púbol


EL CASTILLO DE PÚBOL EXHIBE LAS ILUSTRACIONES DE DALÍ PARA EL "QUIJOTE"
Els Joglars parodian la dualidad del artista


Salvador Dalí encontró en el libro El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha, de Cervantes, un potente estímulo para dejar volar su famoso procedimiento creativo: el método paranoico-crítico. La locura del Quijote espoleó el sistema daliniano de conocimiento irracional basado en las asociaciones sistemáticas propias de la paranoia. El Castillo Gala-Dalí de Púbol (Girona) expone hasta el 1 de noviembre la muestra Don Quijote de la Mancha ilustrado por Salvador Dalí, donde se reúnen 10 acuarelas y 28 dibujos realizados durante la etapa americana del pintor.
Ramon Fontserè i Xavier Boada de Dalí

(...) Dos actores de la compañía Els Joglars escenificaron ayer, durante la inauguración, una parodia, dirigida por Albert Boadella, en torno a la supuesta personalidad dual de Dalí. Boadella explicó, como introducción al sketch, que el pintor surrealista era capaz de pasar, con una asombrosa naturalidad, del carácter del Quijote al de su escudero Sancho Panza. Los actores Ramon Fontserè, en el papel del Dalí-Quijote -con casco de metal, una bacía de barbero-, y Xavier Boada, en el del Dalí-Sancho Panza -con barretina-, desgranaron algunas de las más tópicas citas del genio surrealista intentando ejemplificar esa dualidad del carácter daliniano. Mientras el Dalí quijotesco, que se expresaba en castellano, aseguraba que "los banqueros son los sumos sacerdotes de la religión daliniana", el Dalí escudero, de expresión catalana, tildaba de fracasado a "todo hombre que a los 40 años todavía coja el metro".
"La leyenda sobre Dalí es más potente que la estricta autenticidad del hecho", aseguró Boadella.

 




4 de novembre 2003

El prestigiós Festival Internacional de Cinema de Tòquio (T.I.F.) ha seleccinat la pel·lícula ¡BUEN VIAJE, EXCELENCIA! dirigida per Albert Boadella i protagonitzada per ELS JOGLARS per a la secció oficial a concurs.

¡BUEN VIAJE, EXCELENCIA! s'ha presentat oficialment a Tòquio avui i han viatjat fins aquesta ciutat el productor de Lolafilms Andrés Vicente Gómez, l'actor Ramon Fontserè i el productor associat Josep Mª Fontserè.
La pel·lícula és l’única representant d’Espanya dins de les 15 pel·lícules que competeixen a la present edició (3 angleses, 3 franceses, 3 japoneses, 1 portuguesa, 1 hongaresa, 1 tailandesa, 1 russa, 1 xinesa i 1 espanyola) per un dels seus 6 premis (Gran premi Tòquio, Premi especial del jurat, Millor Director, Millor Actor, Millor Actriu i Premi a la Millor Contribució Artística).

Presentació  a Tòquio de  ¡Buen viaje, Excelencia!
Josep Mª Fontserè a Tòquio signant el cartell de la pel·lícula

El T.I.F.F està reconegut des de 1985 per la Federació d’Associacions de Productors de Cinema (FIAPF) com un dels 12 principals festivales de cinema del món i el més important festival i mercat cinematogràfic d’Àsia. El T.I.F.F és el més gran esdeveniment nacional per a la indústria del cinema japonès i que contribueix a la difusió de la cultura japonesa a tot el món.

31 d'octubre 2003
El País de las Tentaciones
cumple 10 años. Los lectores eligen a los mejores de la década.

PLANETA TNT. Mejor montaje de Teatro Ubú President. Montaje de la compañía Els Joglars estrenado en 1995 en Girona.

Los lectores opinan

Ubús hay más de uno y algunos hablan catalán en la intimidad
.

La burla del poder real por la realidad del poder de la imaginación.

Por desafiar al poder establecido a través del humor en un país de sumisos y subvencionados.

Boadella for president.

 


2 d'octubre 2003
El País. M. Mora, Madrid


LA ACADEMIA ELIGE SOLDADOS DE SALAMINA PARA OPTAR AL OSCAR
David Trueba se muestra feliz pero pesimista


La Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas eligió ayer Soldados de Salamina como la película española que competirá con otras 40 cintas mundiales para optar al Oscar al mejor filme extranjero. Diez años después del triunfo de Belle époque, de Fernando Trueba, su hermano David tratará de repetir el éxito. El director compareció ante la prensa "contento por el regalo", pero se mostró pesimista: "Soy un fatalista y no sé nada de premios".

Ramon Fontserè és Rafael Sánchez Mazas a la pel·lícula Soldados de Salamina.

 


18 de setembre 2003
El País. Eva Clota.


FRANCO REVIVE EN VIC
Els Joglars recrean la visita del caudillo a la capital de Osona para presentar ¡Buen viaje, Excelencia!

El pasado más oscuro de España revivió ayer en Vic. La bandera española y pancartas con lemas como "viva España", "viva Franco" o "Franco, Vich te saluda" colgaron de balcones y presidían las calles para recibir con todos los honores al mismísimo general Francisco Franco, que llegaba a la ciudad en visita oficial. Tres coches de época escoltados por falangistas y guardias civiles con tricornios le esperaban a él, a su esposa, Carmen Polo, y a su comitiva de autoridades militares para recorrer los escasos metros que separan la estación de tren de la renombrada plaza del Generalísimo.
Así, 54 años después de su última visita oficial, el Generalísimo volvió a pisar la población que se conoce como la capital de la Cataluña catalana, aunque caracterizado por el actor Ramon Fontserè como el abuelo octogenario de sus últimos años. El motivo de la visita era la inminente llegada a las pantallas, el próximo 10 de octubre, de la película de Els Joglars ¡Buen viaje, Excelencia!, que dirige Albert Boadella, y la conmemoración de los 25 años del bisemanario El 9 Nou.
La visita levantó una gran expectación. Centenares de personas se congregaron en la plaza para ver al caudillo. Muchos jóvenes, que nunca le conocieron en vida, pero también gente mayor que recordaba la dura etapa del franquismo y que quería contemplar esta parodia para resarcirse de años de sumisión.




19 de setembre 2003
El 9 Nou. Mariona Casas

ELS JOGLARS "RETORNEN" FRANCO A VIC I L'ENVIEN EN GLOBUS A LA SEVA TOMBA.
Milers de persones van viure dimecres la paròdia de l'arribada del "Caudillo" a Vic, coorganitzat per El 9 Nou.



(...) De Vich al Valle de los Caídos. Aquest va ser el destí que Els Joglars van escollir per al Generalíssimo en la seva presumpta última aparició pública. Tots els assistents van poder veure com Francisco Franco (Ramon Fontserè) s'adreçava als vicenses articulant un discurs pràcticament inintel·ligible; i com, després de balancejar-se uns instants, va caure desplomat. El caos es va apoderar de la tribuna i l'speaker de la recepció (Xavier Boada) va excusar la indisposició del Caudillo, dient que havia de marxar de pressa i corrents al Valle de los Caídos "a inaugurar una lápida que lleva su nombre". El comiat a bord del globus va ser apoteòsic, i tothom va respirar alleugerit en veure'l marxar volant.